1.- TÍTOL DEL PROJECTE
AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS EN EL LLENGUATGE ORAL.
Paraules clau: diagnòstic, llenguatge, estimulació del llenguatge, intervenció psicopedagògica, avaluació, educació primària, tests, informe psicopedagògic, rúbrica, TL, Trastons del Llenguatge.
2.- DESCRIPCIÓ DEL TEMA
DEL PROJECTE
L’objectiu
de la meva intervenció és proporcionar l’ajuda suficient a un nen de 9
anys per tal de solventar les dificultats que mostra i al mateix temps
proporcionar als mestres una rúbrica per tal de detectar possibles TL
als seus alumnes i poder iniciar una intervenció.
Per tal
d’aconseguir el meu propòsit, primer de tot realitzaré un diagnòstic acurat ja
que el subjecte en qüestió encara no el té definit, tot i que tot apunta a que
és un Trastorn del Llenguatge (TL). A continuació realitzaré un seguit
d’activitats per tal de donar-li els recursos adequats per a que ell sol vagi
accedint al llenguatge que ell posseeix i donar-li estratègies perquè pugui
tenir un diàleg coherent i fluid, ja que la majoria de vegades es queda en
blanc perquè no troba la paraula adient.
El
llenguatge és una eina per pensar i aprendre, el qual juga un paper essencial
en l’evolució i el desenvolupament dels infants. La principal funció del
llenguatge és la comunicació per això he limitat el camp d’intervenció a
proporcionar estratègies a l’infant per tal de que es comuniqui de manera
fluida, com ja he dit anteriorment, partint del diagnòstic realitzat
anteriorment.
Tot i
que el principal agent de la intervenció és l’infant, també duré a terme una
rúbrica per tal de proporcionar una eina útil als mestres per tal de que puguin
detectar possibles Trastorns del Llenguatge (TL), així com també proporcionar
diverses estratègies que els pugui anar bé a l’hora de treballar amb l’infant a
l’aula.
3.- SUPÒSITS TEÒRICS DEL PROJECTE
El Real Decret
1513/2006 de 7 de desembre estableix com a primera competència bàsica del
currículum de l’Educació Primària, la competència en comunicació lingüística.
Per a Chomsky, la
competència lingüística és la capacitat que té tot ésser humà de manera innata
de poder parlar i crear missatges. Aquesta competència se centra en les
operacions gramaticals que té interioritzades l’individu i s’activen segons es
desenvolupi la seva capacitat col·loquial. És a dir, el llenguatge neix des de
dins de l’individu i no des de la perspectiva social com esmenta Saussure.
La intervenció
partirà d’un model col·laboratiu- constructiu, és a dir,
realitzar una intervenció on els diferents agents puguin participar per tal de
poder realitzar un diagnòstic i una intervenció el més ajustada i acurada
possible. Així mateix es tindrà en compte que l’alumne és el protagonista, que
la intervenció es desenvolupi dins de l’espai natural del subjecte i implicant
a tots els agents (família, alumne i escola).
El subjecte
construeix els seus esquemes de coneixement tenint en compte la teoria de
Vigotski, Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), és a dir la distància entre el nivell real de desenvolupament (coneixements previs
del subjecte), i el nivell de desenvolupament possible (ajuda d’un adult per a
resoldre els conflictes cognitius), ja sigui observant, imitant,
col·laborant..., per aconseguir això s’haurà de tenir en compte el que es
coneix com a metàfora de la Bastida (Brunner), és a dir, les
ajudes que els adults donen als nens i que els permeten seguir avançant. Són
ajuts que al nen li permeten anar assolint nivells més alts de desenvolupament
i que progressivament van desapareixent.
Per tal de dissenyar
actuacions significatives, es tindrà en compte tres elements claus: alumne,
continguts i professor (adult), el que anomena C. Coll (1998) com a Triangle
Interactiu, per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu
identificat per Ausubel.
Per dur a terme la
meva intervenció hauré de tenir en compte les característiques individuals
dels subjectes així com també l’estil d’aprenentatge per tal d’adaptar
la intervenció programada. S’haurà de tenir en compte també la predisposició
del subjecte, ja que és una característica molt important, per poder tenir
èxit amb la intervenció. A més a més s’haurà de tenir en compte els aspectes
actitudinals i emocionals de cada dia, ja que depenent de com es vegi al
subjecte potser s’haurà de fer un tipus d’activitats o unes altres i el temps
de concentració, ja que hem de tenir en compte que si el temps de
concentració és limitat, tot el que facis desprès de que ell ja no estigui
concentrat és difícil de que el subjecte ho pugui assolir.
A partir de la
demanda i de la informació bàsica que ens ha proporcionat en aquest cas els
pares s’inicia una recollida d’informació, a través d’entrevistes,
qüestionaris, observacions directes, observació dels treballs realitzats...
Aquest procés de recollida d’informació es retroalimenta de manera que la
primera informació recollida va guiant les successives informacions que aniré
buscant. Les informacions i les conclusions quedaran recollides en diferents
registres segons el que es vulgui recollir.
4.- RAONS
DE LA SEVA TRIA, INTERÈS I PROSPECTIVA
L'adquisició del llenguatge és una capacitat específicament humana. La majoria dels infants adquireixen el llenguatge de manera relativament fàcil, sense necessitar un entrenament específic per part dels seus pares o els adults del seu entorn. No obstant això, alguns presenten una dificultat en l'adquisició del llenguatge parlat que no s'explica per cap causa aparent. Aquests infants són els que pateixen un Trastorn del Llenguatge (TL).
L’entorn escolar
ofereix un microcosmos de relació social i proporciona una gamma completa de
situacions de caràcter formal i informal per exercitar el llenguatge. L’alumne
troba ocasions per utilitzar els registres formals i informals de la llengua en
activitats controlades i sistemàtiques, o bé en activitats realitzades a partir
de la iniciativa de l’alumne. Aquestes activitats requereixen l’ús del llenguatge
en grups petits, en situacions de classe, de pati, de menjador, etc. Resumint,
l’escola es constitueix en un entorn susceptible d’incidència educativa sobre
els diferents usos del llenguatge.
Per tant les
persones ens comuniquem, ens relacionem i ens expressem a través de l’ús del
llenguatge, crec molt important que els subjectes es puguin relacionar de
manera plena per expresar sentiments, inquietuds... o simplement explicar que
has fet durant el dia, és per això que considero un aspecte important tractar
de manera específica als subjectes que poden tenir dificultats per accedir al
llenguatge de manera natural, ajudar-los per trobar la ruta per accedir a
aquest vocabulari, saber organitzar un discurs de manera estructurada i
coherent, poder mantenir una conversa amb èxit... A més a més, hem de tenir en
compte que els centres educatius i els mestres en algunes ocasions tenen
mancances en relació a com abordar aquest tema, és per això que també crec
important donar pautes i eines per tal de facilitar aquesta tasca i poder també
facilitar la detecció ràpida dels possibles trastorns de desenvolupament del
llenguatge, de fet el meu projecte està encarat cap a aquesta perspectiva.
Pel que fa a la
prospectiva, crec que en un futur serà molt útil pel nen les pautes que li
aniré donant per tal d’accedir al llenguatge, per organitzar el discurs, ... i
també als mestre la rúbrica que els hi proporcionaré per tal de detectar
possibles trastorns de desenvolupament del llenguatge, així com algunes petites
pautes per abordar aquest trastorn des de dins l’aula, ja que actualment per
manca de recursos humans no disposem de gaires sessions de logopèdia en els
centres i cada dia més els mestres han de realitzar aquestes tasques.
5.- SUBJECTES DEL PROJECTE
L’agent principal d’intervenció és un nen de 9
anys que actualment està cursant 4t d’Educació Primària que presenta
dificultats per accedir al vocabulari però que avui en dia encara no té un
diagnòstic definit. Per tal de poder realitzar el diagnòstic es realitzarà un
seguit de proves i observacions.
Aquestes proves i observacions també es
realitzaran a un altre subjecte de la mateixa edat i cursant el mateix curs que
l’anterior però que no presenta dificultats per accedir al vocabulari,
d’aquesta manera podré observar quines són les característiques que presenta
cada subjecte i podré realitzar una rúbrica útil per als mestres per tal de que
tinguin una eina útil per tal de detectar possibles trastorns del llenguatge i
poder intervenir de manera adequada.
La pràctica educativa
es realitzarà en el centre privat de psicopedagogia on assisteixen els nens
però sempre amb la coordinació suficient amb el centre educatiu del nen que
presenta dificultats per tal de saber com es comporta en les àrees de llengües
a l’escola. La meva tasca en relació a la pràctica educativa serà recollir el
màxim d’informació a través de diferents tècniques, realitzar un diagnòstic
complert per definir un pronòstic el més acurat possible amb l’ajuda de la
logopeda, donar resposta a la dificultat que mostra el subjecte, construir una instrument
dirigit a ajudar als mestres a detectar possibles Trastorns del Llenguatge (TL)
i realitzar diferents activitats dirigides al subjecte per tal de que vagi
adquirint vocabulari i un diàleg fluid.
6.- BIBLIOGRAFIA BÀSICA NECESSÀRIA
- Monereo Font, C. (2003).
Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Models
d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
- Monereo, C. i Castelló, M. (2004). Un model per a
l’anàlisi de contextos d’assessorament psicopedagògic en educació formal. A
Mauri,T., Monereo, C. i Badia, A.;
(2004), Les pràctiques psicopedagògiques en educació formal (59-74). Barcelona: UOC
- Mauri, T. i Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica
en contextos d’educació formal. A Mauri,T., Monereo, C. i Badia, A.; (2004), Les pràctiques
psicopedagògiques en educació formal (33-53).
Barcelona: UOC
- Andreu, Ll i Sanz, M (2011). Tècniques de recollida d'informació. A Andreu Barrachina. Ll (coord). Diagnòstic en educació (23-82). Editorial UOC. Barcelona.
- Giné, C. i Mauri, T. (2003). Anàlisi de casos. Barcelona: UOC.
