dilluns, 28 de març del 2016

Proposta metodològica

Aquesta primer frase ens permetrà recollir el màxim d’informació a partir de diferents instruments i tècniques de recollida d’informació. És important conèixer al subjecte en els diferents contextos que influeixen en el seu desenvolupament, per això tindrem en compte la informació que ens pugui proporcionar la família i la mestra de l’escola, la qual valorarem juntament amb els resultats de les proves i les observacions directes per tal d’elaborar un diagnòstic acurat.


FASE 1: Conèixer, analitzar la demanda i realitzar un diagnòstic.
Data: de Setembre a Novembre  Hores: 20h
Objectius
  • Conèixer els subjectes i el centre.
  • Recollir la informació per tal d’elaborar un diagnòstic acurat.

Destinataris/àries
  • Psicopedagog, logopeda, subjecte amb possible trastorn del llenguatge, subjecte sense dificultats per accedir al llenguatge, mestra i família.

Activitats i Continguts
  • Entrevista amb el psicopedagog i la logopeda del centre.
  •  Observació directa del subjectes.
  • Recollida d’informació a través de diferents instruments.
  • Realització d’un diagnòstic acurat.
  •     Qüestionari per la mestra per conèixer al subjecte amb dificultats en el context escolar.
  • Entrevista amb la família del nen que mostra dificultats.
  • Visualització de l’anamnesi del cas en concret de la intervenció directa.

Instruments i/o Tècniques
  • Qüestionari.
  •  Entrevistes no estructurades
  • Documents del centre.
  • Registre de la informació.
  • Proves estandaritzades per obtenir informació, per exemple: ITPA, WISC- IV, K-BIT...
  • Graelles d’observació.

Instruments d’avaluació
  • Valoració dels resultats de les proves.
  • Elaboració del diagnòstic del subjecte a partir de la informació extreta de les diferents fonts.
  •  Valoració del diagnòstic per part del psicopedagog i la logopeda
  • Grau de fiabilitat dels resultats de les proves.
  • Grau d’encert del diagnòstic.















































La segona fase es durà a terme amb la informació obtinguda a la fase 1 per tal de realitzar la rúbrica. 

FASE 2: Elaboració d’una rúbrica i d’estratègies pels docents.
Data: de Desembre a Gener  Hores: 15h
Objectius
  •   Elaborar un instrument útil pels mestres per diagnosticar possibles TL.
  •   Elaborar un informe amb algunes estratègies aplicables a l’aula per tal d’ajudar als alumnes amb TL.

Destinataris/àries
  •     Subjecte, mestres, psicopedagog i logopeda.

Activitats i Continguts
  • Construcció d’una rúbrica per facilitar als mestres el diagnòstic de possibles TL dels alumnes de 4t de primària, tenint en compte la recollida d’informació de la fase 1.         
  •  Reunió amb el psicopedagog i la logopeda del centre.
  •   Elaboració d’algunes pautes per ajudar als alumnes amb aquest trastorn.

Instruments i/o Tècniques
  • Registre de l’entrevista amb el psicopedagog i la logopeda.
  • Observació directa dels beneficis de les diferents estratègies dutes a terme.
  • Pautes d’observació.

Instruments d’avaluació
  •  Adequació de la rúbrica a les necessitats dels mestres.
  •  Qüestionari als mestres per valorar la utilitat de la rúbrica.
  • Qüestionari als mestres per valorar la utilitat de les estratègies proporcionades als mestres. 


Si observem les hores de la tercera fase podrem observar que és la fase més extensa. En la primera fase hem pogut saber quina era la situació inicial de l’infant i quines són les dificultats que mostra, per tant quines dificultats hem d’abordar. Per tal de poder fer front a aquestes, s’ha d’elaborar un pla d’intervenció adequat proposant-nos objectius realistes i dur-lo a terme. Hem de tenir en compte que un pla d’intervenció en algunes ocasions no el podrem dur a terme fil per randa i que s’haurà d’anar modificant segons vagi evolucionant l’infant i sobretot tenint en compte la seva motivació.

FASE 3: Elaboració i aplicació del pla d’intervenció.
Data: de Gener a Maig   Hores: 35h
Objectius
  • Elaborar un pla d’intervenció adequat a les dificultats que mostra el subjecte, fixar-nos uns objectius realistes a assolir i aplicar-lo.
  • Elaborar material adequat al subjecte i als objectius.

Destinataris/àries
  • Subjecte, psicopedagog, logopeda i família.

Activitats i Continguts
  • Revisió de la informació obtinguda.
  • Realització del pla d’intervenció adequat tenint en compte el diagnòstic.
  • Consensuar amb el psicopedagog i la logopeda els objectius que pretenc aconseguir amb la intervenció. 
  • Aplicació de la intervenció planificada.
  • Elaboració de material. 
Instruments i/o Tècniques
  •  Entrevista no estructurada amb el psicopedagog i la logopeda.
  • Observació directa de les diferents sessions.
  • Graelles d’observació.

Instruments d’avaluació

  • Grau d’adequació del pla d’intervenció segons l’assoliment dels objectius plantejats.
  • Evolució del subjecte.


































La quart fase gira al voltant de les valoracions externes del pla d’intervenció i de l’autocrítica, d’aquesta manera podrem observar l’eficàcia o no del pla d’intervenció, què s’hauria de modificar per augmentar l’èxit, així mateix per valorar també la prospectiva i la generalització del pla d’intervenció.

FASE 4: Valoració i avaluació del pla d’intervenció.
Data: Juny  Hores: 5h
Objectius
  • Avaluar l’eficàcia de la metodologia utilitzada.
  • Avaluar si les activitats realitzades han permès complir els objectius plantejats.
  • Avaluar si s’han aconseguit els objectius.
  • Observar si té prospectiva.
  • Elaborar la memòria de pràctiques.

Destinataris/àries
  • Subjecte, família, psicopedagoga i logopeda.

Activitats i Continguts
  • Observació diària de les sessions per observar l’evolució del subjecte i si cal anar fent modificacions necessàries al pla d’intervenió.
  • Autoavaluació de la meva tasca com a psicopedagoga.
  • Entrevista amb el psicopedagog del centre (tutor de pràctiques) i la logopeda per comentar els resultats del subjecte.
  • Entrevista amb el subjecte per conèixer la seva opinió de tot el que hem anat fent.

Instruments i/o Tècniques
  • Diari de seguiment  de pràctiques.
  • Registre de l’entrevista amb el psicopedagog i la logopeda.
  • Registre de l’entrevista amb el subjecte.
  •  Memòria final de pràctiques.
  • Pautes d’observació.

Instruments d’avaluació
  • Graella per l’infant per valorar el que ha après.
  • Conclusions de la intervenció.
  •   Grau d’assoliment dels objectius.
  • Grau de generalització del pla d’intervenció a subjectes que poden presentar característiques similars.
  • Qüestionari als pares per valorar l’evolució de l’infant desprès de la intervenció.
  • Autoavaluació.
  •  Avaluació de la meva tasca per part del psicopedagog, la logopeda i la consultora de la UOC.
  • Grau de prospectiva del pla d’actuació.


Definició del projecte/ fonamentació teòrica

1.- TÍTOL DEL PROJECTE

AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LES DIFICULTATS EN EL LLENGUATGE ORAL.
Paraules clau: diagnòstic, llenguatge, estimulació del llenguatge, intervenció psicopedagògica, avaluació, educació primària, tests, informe psicopedagògic, rúbrica, TL, Trastons del Llenguatge. 

2.- DESCRIPCIÓ DEL TEMA DEL PROJECTE

L’objectiu de la meva intervenció és proporcionar l’ajuda suficient a un nen de 9 anys per tal de solventar les dificultats que mostra i al mateix temps proporcionar als mestres una rúbrica per tal de detectar possibles TL als seus alumnes i poder iniciar una intervenció.
Per tal d’aconseguir el meu propòsit, primer de tot realitzaré un diagnòstic acurat ja que el subjecte en qüestió encara no el té definit, tot i que tot apunta a que és un Trastorn del Llenguatge (TL). A continuació realitzaré un seguit d’activitats per tal de donar-li els recursos adequats per a que ell sol vagi accedint al llenguatge que ell posseeix i donar-li estratègies perquè pugui tenir un diàleg coherent i fluid, ja que la majoria de vegades es queda en blanc perquè no troba la paraula adient.
El llenguatge és una eina per pensar i aprendre, el qual juga un paper essencial en l’evolució i el desenvolupament dels infants. La principal funció del llenguatge és la comunicació per això he limitat el camp d’intervenció a proporcionar estratègies a l’infant per tal de que es comuniqui de manera fluida, com ja he dit anteriorment, partint del diagnòstic realitzat anteriorment.
Tot i que el principal agent de la intervenció és l’infant, també duré a terme una rúbrica per tal de proporcionar una eina útil als mestres per tal de que puguin detectar possibles Trastorns del Llenguatge (TL), així com també proporcionar diverses estratègies que els pugui anar bé a l’hora de treballar amb l’infant a l’aula.

3.- SUPÒSITS TEÒRICS DEL PROJECTE
El Real Decret 1513/2006 de 7 de desembre estableix com a primera competència bàsica del currículum de l’Educació Primària, la competència en comunicació lingüística.
Per a Chomsky, la competència lingüística és la capacitat que té tot ésser humà de manera innata de poder parlar i crear missatges. Aquesta competència se centra en les operacions gramaticals que té interioritzades l’individu i s’activen segons es desenvolupi la seva capacitat col·loquial. És a dir, el llenguatge neix des de dins de l’individu i no des de la perspectiva social com esmenta Saussure. 
La intervenció partirà d’un model col·laboratiu- constructiu, és a dir, realitzar una intervenció on els diferents agents puguin participar per tal de poder realitzar un diagnòstic i una intervenció el més ajustada i acurada possible. Així mateix es tindrà en compte que l’alumne és el protagonista, que la intervenció es desenvolupi dins de l’espai natural del subjecte i implicant a tots els agents (família, alumne i escola).
El subjecte construeix els seus esquemes de coneixement tenint en compte la teoria de Vigotski, Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), és a dir la distància entre el nivell real de desenvolupament (coneixements previs del subjecte), i el nivell de desenvolupament possible (ajuda d’un adult per a resoldre els conflictes cognitius), ja sigui observant, imitant, col·laborant..., per aconseguir això s’haurà de tenir en compte el que es coneix com a metàfora de la Bastida (Brunner), és a dir, les ajudes que els adults donen als nens i que els permeten seguir avançant. Són ajuts que al nen li permeten anar assolint nivells més alts de desenvolupament i que progressivament van desapareixent.
Per tal de dissenyar actuacions significatives, es tindrà en compte tres elements claus: alumne, continguts i professor (adult), el que anomena C. Coll (1998) com a Triangle Interactiu, per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu identificat per Ausubel.
Per dur a terme la meva intervenció hauré de tenir en compte les característiques individuals dels subjectes així com també l’estil d’aprenentatge per tal d’adaptar la intervenció programada. S’haurà de tenir en compte també la predisposició del subjecte, ja que és una característica molt important, per poder tenir èxit amb la intervenció. A més a més s’haurà de tenir en compte els aspectes actitudinals i emocionals de cada dia, ja que depenent de com es vegi al subjecte potser s’haurà de fer un tipus d’activitats o unes altres i el temps de concentració, ja que hem de tenir en compte que si el temps de concentració és limitat, tot el que facis desprès de que ell ja no estigui concentrat és difícil de que el subjecte ho pugui assolir.
A partir de la demanda i de la informació bàsica que ens ha proporcionat en aquest cas els pares s’inicia una recollida d’informació, a través d’entrevistes, qüestionaris, observacions directes, observació dels treballs realitzats... Aquest procés de recollida d’informació es retroalimenta de manera que la primera informació recollida va guiant les successives informacions que aniré buscant. Les informacions i les conclusions quedaran recollides en diferents registres segons el que es vulgui recollir.
4.-  RAONS DE LA SEVA TRIA, INTERÈS I PROSPECTIVA
L'adquisició del llenguatge és una capacitat específicament humana. La majoria dels infants adquireixen el llenguatge de manera relativament fàcil, sense necessitar un entrenament específic per part dels seus pares o els adults del seu entorn. No obstant això, alguns presenten una dificultat en l'adquisició del llenguatge parlat que no s'explica per cap causa aparent. Aquests infants són els que pateixen un Trastorn del Llenguatge (TL). 

L’entorn escolar ofereix un microcosmos de relació social i proporciona una gamma completa de situacions de caràcter formal i informal per exercitar el llenguatge. L’alumne troba ocasions per utilitzar els registres formals i informals de la llengua en activitats controlades i sistemàtiques, o bé en activitats realitzades a partir de la iniciativa de l’alumne. Aquestes activitats requereixen l’ús del llenguatge en grups petits, en situacions de classe, de pati, de menjador, etc. Resumint, l’escola es constitueix en un entorn susceptible d’incidència educativa sobre els diferents usos del llenguatge.
Per tant les persones ens comuniquem, ens relacionem i ens expressem a través de l’ús del llenguatge, crec molt important que els subjectes es puguin relacionar de manera plena per expresar sentiments, inquietuds... o simplement explicar que has fet durant el dia, és per això que considero un aspecte important tractar de manera específica als subjectes que poden tenir dificultats per accedir al llenguatge de manera natural, ajudar-los per trobar la ruta per accedir a aquest vocabulari, saber organitzar un discurs de manera estructurada i coherent, poder mantenir una conversa amb èxit... A més a més, hem de tenir en compte que els centres educatius i els mestres en algunes ocasions tenen mancances en relació a com abordar aquest tema, és per això que també crec important donar pautes i eines per tal de facilitar aquesta tasca i poder també facilitar la detecció ràpida dels possibles trastorns de desenvolupament del llenguatge, de fet el meu projecte està encarat cap a aquesta perspectiva.

Pel que fa a la prospectiva, crec que en un futur serà molt útil pel nen les pautes que li aniré donant per tal d’accedir al llenguatge, per organitzar el discurs, ... i també als mestre la rúbrica que els hi proporcionaré per tal de detectar possibles trastorns de desenvolupament del llenguatge, així com algunes petites pautes per abordar aquest trastorn des de dins l’aula, ja que actualment per manca de recursos humans no disposem de gaires sessions de logopèdia en els centres i cada dia més els mestres han de realitzar aquestes tasques.

5.- SUBJECTES DEL PROJECTE

L’agent principal d’intervenció és un nen de 9 anys que actualment està cursant 4t d’Educació Primària que presenta dificultats per accedir al vocabulari però que avui en dia encara no té un diagnòstic definit. Per tal de poder realitzar el diagnòstic es realitzarà un seguit de proves i observacions.
Aquestes proves i observacions també es realitzaran a un altre subjecte de la mateixa edat i cursant el mateix curs que l’anterior però que no presenta dificultats per accedir al vocabulari, d’aquesta manera podré observar quines són les característiques que presenta cada subjecte i podré realitzar una rúbrica útil per als mestres per tal de que tinguin una eina útil per tal de detectar possibles trastorns del llenguatge i poder intervenir de manera adequada.
La pràctica educativa es realitzarà en el centre privat de psicopedagogia on assisteixen els nens però sempre amb la coordinació suficient amb el centre educatiu del nen que presenta dificultats per tal de saber com es comporta en les àrees de llengües a l’escola. La meva tasca en relació a la pràctica educativa serà recollir el màxim d’informació a través de diferents tècniques, realitzar un diagnòstic complert per definir un pronòstic el més acurat possible amb l’ajuda de la logopeda, donar resposta a la dificultat que mostra el subjecte, construir una instrument dirigit a ajudar als mestres a detectar possibles Trastorns del Llenguatge (TL) i realitzar diferents activitats dirigides al subjecte per tal de que vagi adquirint vocabulari i un diàleg fluid.
6.- BIBLIOGRAFIA BÀSICA NECESSÀRIA
  • Monereo Font, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
  • Monereo, C. i Castelló, M. (2004). Un model per a l’anàlisi de contextos d’assessorament psicopedagògic en educació formal. A Mauri,T., Monereo, C. i  Badia, A.; (2004), Les pràctiques psicopedagògiques en educació formal (59-74). Barcelona: UOC
  • Mauri, T. i Badia, A. (2004). La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. A Mauri,T., Monereo, C. i  Badia, A.; (2004), Les pràctiques psicopedagògiques en educació formal (33-53). Barcelona: UOC
  • Andreu, Ll i Sanz, M (2011). Tècniques de recollida d'informació. A Andreu Barrachina. Ll (coord). Diagnòstic en educació (23-82). Editorial UOC. Barcelona.
  • Giné, C. i Mauri, T. (2003). Anàlisi de casos. Barcelona: UOC. 

dimarts, 22 de març del 2016

Iniciem el Pràcticum II

Em dic Montse i sóc mestra d'Educació Primària. Actualment treballo en un centre considerat de màxima complexitat a Badalona. Si tot va bé, que espero que si, aquest és el meu últim semestre de Psicopedagogia. 
Pel que fa al Pràcticum II, el realitzo al mateix centre que l'anterior Pràcticum, per tal de conèixer el centre on realitzo les pràctiques, us convido a llegir la contextualització del centre, així mateix també us convido a llegir el pla d'intervenció provisional, per fer-vos cinc cèntims, el meu pla d'intervenció, a falta de l'aprovació de la consultora del Pràcticum II, se centra al voltant dels trastorns del llenguatge, i les reflexions del Pràcticum I, per tal de que conegueu una mica més de mi i de la meva experiència en les primeres
pràctiques psicopedagògiques.