I fins aquí el Pràcticum I

El fet de tenir només coneixement teòric en relació a la pràctica psicopedagògica em feia sentir molt insegura a l'hora de començar les pràctiques en el centre que se'm havia assignat. Si miro enrera recordo aquells nervis del primer dia, de preguntar-me si ho sabria fer, si ho faria bé... les inseguretats que et sorgeixen davant del que és desconegut per a tu. 

En un primer moment no sabia quin seria el meu paper dins el centre de pràctiques, observadora, participant,... Però des del primer moment m'he sentit com una més al centre, fet que es reconforta i et fa sentir bé així mateix això et possibilita que et deixis anar i facis la teva feina de manera convençuda i no amb por i inseguretats. 

Des del primer dia em van dir en els casos on intervindria i que era lliure de fer les aportacions que creies oportunes i de preguntar totes les qüestions que m'anessin sorgint durant el dia a dia de la pràctica psicopedagògica. D'aquest manera m'he sentit implicada en els casos. 

En tot moment m'he sentit recolzada tant pel meu tutor extern de pràctiques com per la logopeda del centre, ja que hi ha un dia que coincideixo amb el meu tutor i un dia amb que coincideixo amb la logopeda. 

A poc a poc m'he sentit més segura de la meva tasca i he pogut anar aportant diferents aspectes amb total llibertat, a més a més el fet de que tinguin en compte el que aportés et dóna molta satisfacció personal i més empenta per a realitzar més intervencions, sempre tenint en compte les indicacions i els consells dels professionals.

Tant el meu tutor com la logopeda m'han fet sentir com a casa, així mateix les famílies també m'han acollit molt bé i no han posat mai problemes a què estigués amb els seus fills, tot el contrari, han estat molt contents de comptar amb més gent al centre per tal de poder ajudar als seus fills. 

El blog que he estat escrivint durant tots aquests mesos m'ha servit per tal d'anar plasmant tot el que realitzava al centre de pràctiques i per tal d'anar-ne fent valoracions. Els diferents post han anat dirigit al context del centre de pràctiques, el paper que té el psicopedagog en el centre, estratègies i recursos que m'han semblat interessant de donar a conèixer, conclusions d'aquests mateixos recursos... així mateix amb les dificultats que he pogut anar trobant durant les diferents intervencions realitzades. 

Amb aquestes conclusions no vull donar per finalitzat el meu blog sinó que és un punt i seguit, ja que quan comencem el Pràcticum II continuaré escrivint tot el que vaig realitzant, com em vaig sentint i el més important com vaig realitzant el pla d'intervenció explicant ja anteriorment en un altre post,
Així que això no és un adéu sinó un fins la pròxima!!!.

Aprofito aquest post per desitjar-vos a tots i totes BONES FESTES!!

Pla d'intervenció provisional

Ja s'està acabant el Pràcticum I i ara és moment d'encaminar el Pràcticum II. 

És per això que és hora de començar a pensar amb el pla d'intervenció que m'agradaria realitzar de cara al següent Pràcticum. 

Durant tots aquests mesos he pogut anar observant com treballa un psicopedagog en un centre privat i com es coordina amb la resta de gent que treballa en el centre, en el meu cas amb la logopeda. 

Abans de plantejar la meva preferència en relació al pla d'intervenció, havia de tenir en compte diferents aspectes. 

1.- A quins subjectes volia dirigir la intervenció?

2.- Quins objectius em proposava amb la intervenció? 

3.- Fases de la intervenció? 

4.- ... 

Objectius

1.- Realitzar una reunió per tal de poder negociar el pla d'intervenció que es durà a terme durant el Pràcticum II. 

2.- Decidir quin tipus d'intervenció podria realitzar. 

Aquests objectius es durien a terme a través d'una reunió. 

Participants

Tutor extern de pràctiques, la logopeda del centre i jo. 

Desenvolupament de la reunió.

Tenint en compte les meves preferències i les necessitats dels centres, vam decidir que el meu pla d'intervenció anés dirigit a realitzar un diagnòstic a un nen que va començar ja fa temps amb la logopeda perquè tenia problemes de pronuncia. 

S'ha pogut observar que la pronunciació ha anar millorant amb el temps, però s'observar que hi ha altres dificultats, és per això que vam decidir que el meu pla d'intervenció anés dirigit a realitzar els tests pertinents amb l'ajuda dels dos professionals per tal de poder fer un diagnòstic acurat, tests referents a l'àrea de llengua, com per exemple l' ITPA, K-BIT..., ja que hem detectat mitjançant l'observació que les dificultats se centren a l'àrea de llengua i no la de matemàtiques. 

Conclusió valorativa

Personalment valoro la reunió molt positivament, ja que tenia clares les meves preferències però no com portar-les a terme i gràcies a la seva ajuda vaig veure clara quina volia que fos el meu pla d'intervenció en aquest centre. En aquest punt realitzaré la proposta d'intervenció en relació al què he observat però tal i com ja sabem, el pla d'intervenció pot anar variant segons el que es vagi observant, per tant es podria donar la situació de que no es pugués seguir al 100% i que s'hagués d'anar canviant els objectius o la metodologia de la intervenció. 

Aprenc a Pensar Desenvolupant la meva intel·ligència (APDI).

En aquesta nova entrada us presento uns quaderns per desenvolupar la intel·ligència per a nens d'Infantil i Primària. Aquest programa esta pensat per a tota la classe o per poder realitzar en grups reduïts, per valor de l'heteroaprenentatge i l'aprenentatge cooperatiu. En cada nivell es canvien i s'enriqueixen les tècniques. Aquests llibres existeixen tant en català com en castellà i també hi ha a disposició les guies per a cadascun dels cicles. 

Exemple de llibre per primer de Primària. 

Aquests llibres presenten una acurada i variada selecció de tasques que demanen algun esforç: 

1.- Exercicis verbals amb 5 llibres per curs. 

2.- Dotze reptes per a desvetllar la curiositat mental. 

3.- Diferents personatges que ajuden a cercar solucions. 

4.- Es comença a parlar d'intel·ligència emocional. 

5.- Manté despert l'interès amb continguts diversos i creatius. 

6.- Pot integrar-se com a manterial curricular de recolzament per a tota la classe. 

Exemple de guia. 

L'objectiu d'aquesta sessió és ajudar al subjecte a desenvolupar la intel·ligència de manera lúdica. En aquesta sessió la meva tasca és fer de guia. 

El participants d'aquestes sessions són els diferents subjectes que es tracten al centre psicopedagogic, ja que es fa de forma genèrica sempre observant el nivell de cada nen. 

Quan es planifica aquesta sessió se li dóna al nen el full fotocopiat prèviament per tal de que realitzi l'activitat, com he dit anteriorment la figura del psicopedagog en aquesta sessió és de guia per tal s'intenta que el subjecte realitzi la tasca de forma individual, facilitant l'ajuda quan ell o ella la demana. 

Els materials que s'utilitzen són els diferents llibres ja esmentats anteriorment. 

Conclusió valorativa: Aquest tipus d'activitat ajuda als infants a desenvolupar la intel·ligència mitjançant activitats atractives. Personalment crec que és un bon recurs per a treballar amb els nens i nenes amb necessitats. 

Exemple 1

Exemple 2

Estratègies per intervenir a l'aula

S'ha elaborat un document amb diverses recomanacions pels mestres.

Estratègies metodològiques	- Plantejar preguntes obertes de manera progressiva - Corregir les produccions verbals errònies o incompletes, modelant l’expressió correcte. - Aprofitar les situacions de joc. - Intentar proporcionar contextos molt rics per tal de fer ús del llenguatge. - Ampliar el llenguatge atorgant models de resposta.  - Atorgar a l’infant el temps necessari per a que es pugui expressar. - Avisar amb temps el que li preguntaràs per tal de que ell ja es vagi preparant i organitzant mentalment la resposta. - Animar a l’infant a utilitzar el llenguatge.  - Adaptar-se sempre a l’alumne/a. - Partir dels interessos, experiències i competències de l’alumne/a per potenciar l’aprenentatge significatiu. - Evitar qualsevol tipus de burla per part dels seus companys en el context de l’aula. - Reforçar els èxits. - Ajudar, en cas que fos necessari, amb dos o tres preguntes alternatives. - Tenir en compte que els alumnes amb dificultats de llenguatge poden sentir-se insegurs en situacions on hi hagi un gran component de discussió oral.
Activitats que es poden realitzar	- A part de la tipologia d’activitats explicades anteriorment (denominació, narració, endevinalles, conversa i la descripció) - Seqüències temporals (ordenar i desprès explicar oralment la història). - Acabar frases o històries. - Antònims i sinònims. - Activitats de preguntes i respostes. - Conferències sobre un tema preparat prèviament. - El debat però també d’un tema prèviament treballat. - L’assemblea per prendre decisions. - Joc de rols. - Creació col·lectiva de textos i posterior representació. - Imatges: descriure-les, integrar-les en un context... - Audiovisuals: visionar, comentar, resumir... - Passaparaules. - Enigmes. - Noticiari. - Programa de radio. - Entrevistes.
Què cal evitar?	- Forçar al nen a repetir. - Corregir-lo constantment. - Per preguntes contínuament. - Respondre en lloc del nen. - Parlar-li com si fos més petit.

Protocol per a detectar possibles trastorns del llenguatge expressiu

A continuació us presento el resultat de la FASE 2, enfocada als mestres.

PROTOCOL D’OBSERVACIÓ PER DETECTAR UN POSSIBLE TRASTORN DEL LLENGUATGE EXPRESSIU (CICLE MITJÀ)

Nom i cognoms: 

Edat:                                      Data de naixement: 

Escola:                                   Curs:                                             Població: 

Llengua materna: 

Data de l'observació:                                              Nom de l'observador/a: 

ETAPA	INDICADORS	SÍ	NO
CICLE MITJÀ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA (3r i 4t)	1.- Té antecedents familiars amb trastorns de llenguatge.
	2.- S’observen diferències entre la comprensió lectora i la oral.
	3.- S’observa una diferència significativa entre el treball oral i l’escrit.
	4.- Mostra diferències de rendiment entre les matèries de llengua i les altres assignatures.
	5.- Mostra iniciativa per comunicar-se amb l’adult/ professor/ company...
	6.- Té dificultats per accedir al lèxic quan parla.
	7.- Té un bon raonament lògic.
	8.- No realitza ni la flexió nominal ni la verbal ni les seves concordances.
	9.-  No mostra dificultats amb el càlcul mental.
	10.-  Comet molts errors en la lectura: omissions, substitucions, addicions, inversions.
	11.- Quant escriu fa faltes d’ortografia.
	12.- Té una atenció sostinguda suficient.
	13.- Quan parla utilitza estructures senzilles.
	14.- Mostra poques habilitats conversacionals.
	15.- Normalment participa en les activitats que es fan a l’aula.
	16.- Té dificultats per captar les situacions comunicatives i es comunica poc.
	17.- Es mostra molt inhibit o aïllat.
	18.- Es comunica preferentment entre iguals.
	19.- Es comunica preferentment amb adults.
	20.- Té dificultats per aprendre llengües estrangeres.
	21.-  Li costa expressar per escrit el que sap.
	22.- Utilitza oracions subordinades quan s’expressa.
	23.- Mostra dificultats per memoritzar vocabulari nou.
	24.- Incorpora paraules noves en els seus discursos.
	25.- Té ganes d’explicar coses però no troba les paraules.
	26.- Mostra dificultats per organitzar el discurs.
	27.- Necessita més temps per fer les tasques escolars.
	28.- Habitualment es mostra callat.
	29.- Durant el discurs fa moltes pauses per pensar.
	30.- Quan escriu utilitza estructures simples.
	Observacions.
	Interpretació dels resultats: Les respostes afirmatives als ítems marcats en negreta són indicadors d’un possible trastorn del llenguatge expressiu i per tant caldrà realitzar una intervenció, així com derivar a l’infant als serveis pertinents per tal de poder fer un bon diagnòstic.  Les respostes afirmatives en els ítems que no estan en negreta poden indicar dificultats associades i per tant s’hauran de tenir en compte a l’hora de realitzar el pla d’intervenció.