El fet de tenir només coneixement teòric en relació a la pràctica psicopedagògica em feia sentir molt insegura a l'hora de començar les pràctiques en el centre que se'm havia assignat. Si miro enrera recordo aquells nervis del primer dia, de preguntar-me si ho sabria fer, si ho faria bé... les inseguretats que et sorgeixen davant del que és desconegut per a tu.
En un primer moment no sabia quin seria el meu paper dins el centre de pràctiques, observadora, participant,... Però des del primer moment m'he sentit com una més al centre, fet que es reconforta i et fa sentir bé així mateix això et possibilita que et deixis anar i facis la teva feina de manera convençuda i no amb por i inseguretats.
Des del primer dia em van dir en els casos on intervindria i que era lliure de fer les aportacions que creies oportunes i de preguntar totes les qüestions que m'anessin sorgint durant el dia a dia de la pràctica psicopedagògica. D'aquest manera m'he sentit implicada en els casos.
En tot moment m'he sentit recolzada tant pel meu tutor extern de pràctiques com per la logopeda del centre, ja que hi ha un dia que coincideixo amb el meu tutor i un dia amb que coincideixo amb la logopeda.
A poc a poc m'he sentit més segura de la meva tasca i he pogut anar aportant diferents aspectes amb total llibertat, a més a més el fet de que tinguin en compte el que aportés et dóna molta satisfacció personal i més empenta per a realitzar més intervencions, sempre tenint en compte les indicacions i els consells dels professionals.
Tant el meu tutor com la logopeda m'han fet sentir com a casa, així mateix les famílies també m'han acollit molt bé i no han posat mai problemes a què estigués amb els seus fills, tot el contrari, han estat molt contents de comptar amb més gent al centre per tal de poder ajudar als seus fills.
El blog que he estat escrivint durant tots aquests mesos m'ha servit per tal d'anar plasmant tot el que realitzava al centre de pràctiques i per tal d'anar-ne fent valoracions. Els diferents post han anat dirigit al context del centre de pràctiques, el paper que té el psicopedagog en el centre, estratègies i recursos que m'han semblat interessant de donar a conèixer, conclusions d'aquests mateixos recursos... així mateix amb les dificultats que he pogut anar trobant durant les diferents intervencions realitzades.
Amb aquestes conclusions no vull donar per finalitzat el meu blog sinó que és un punt i seguit, ja que quan comencem el Pràcticum II continuaré escrivint tot el que vaig realitzant, com em vaig sentint i el més important com vaig realitzant el pla d'intervenció explicant ja anteriorment en un altre post,
Així que això no és un adéu sinó un fins la pròxima!!!.
Aprofito aquest post per desitjar-vos a tots i totes BONES FESTES!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada