Conclusions Pràcticum II

Sembla ser que això ja va arribant al seu final i comença a ser hora d'iniciar les conclusions de tot el treball d'aquests mesos. Tot i que encara no s'ha acabat, ja que parlant amb el tutor hem pactat que continuaré assistint al centre fins a finals de curs. A continuació comentaré les conclusions extretes d'aquest periode i des de diferents aspectes. 

En relació a la valoració de les pràctiques en si, la veritat és que durant aquest segon periode m'he sentit molt més còmoda tant amb els infants com amb el meu tutor de pràctiques i la logopeda, professionals que m'han ajudat molt a poder realitzar les diferents tasques i a resoldre tots els dubtes que m'anaven surgit al llarg de les diferents sessions. En tot moment he comptat amb la seva col·laboració tant en quan vaig iniciar les pràctiques, que la veritat és que anava molt perduda, com desprès a l'hora de realitzar el pla de treball i les diferents activitats que podia anar realitzant. 

M'han fet sentir com una més de l'equip, sentir-te així és molt important per desenvolupar la tasca. M'han proporcionat diferents fonts bibliogràfiques per tal de fonamentar el pla de treball i poder-lo justificar correctament. 

Referent a la valoració del pla de treball. Aquest el vaig enfocar als trastorns del llenguatge, concretament del llenguatge expressiu, per tant he tingut l'ajuda i el suport tant del meu tutor com de la logopeda del centre, així que he pogut veure com dins d'un centre privat de psicopedagogia és imprescindible un treball coordinat entre els diferents professionals per tal de poder proporcionar el màxim d'ajuda i un gran ventall d'estratègies que van anar sorgint també en les diferents reunions que es van anar realitzant per tractar el tema, no només al principi del pla de treball sinó també durant la implementació de les diferents fases, ja que com ja sabem el pla de treball no és un pla de treball rigid, sinó tot al contrari, el pla de treball ha de ser flexible i sempre tenint en compte les diferents circumstàncies que envolta l'infant al dia a dia. 

Finalment m'agradaria comentar una mica la valoració del blog (diari de pràctiques), aquest el vaig començar quan vaig iniciar el Pràcticum I així doncs podem dir que porto ja molts mesos escrivint en ell totes les meves vivències, totes les meves pràctiques... és a dir, ha format part de mi durant molts mesos. Cal dir que em sembla un canal d'intercanvi d'informació molt útil per tal de donar a conèixer diferents estratègies dutes a terme, així com conèixer les pràctiques d'altres companys i companyes, compartir opinions, activitats... 

En general, els dos períodes de pràctiques que he dut a terme m'ha fet canviar el meu punt de vista sobre la intervenció psicopedagògica, ja que el meu tracte fins ara només havia sigut com a tutora en escoles, però he pogut observar que en molt punts difereixen bastant, com per exemple el tracte individualitzat amb el subjecte, pensar activitats específicament per un nen...

Valoro aquestes pràctiques de manera molt positiva i sé que m'emporto una motxilla plena d'estratègies i de bones sensacions. 

Reproduïm dibuixos

L'objectiu de l'activitat és treballar l'atenció amb els nostres subjectes, els quals hauran de realitzar una sèrie de dibuixos en una plantilla seguint el model de colors. 

Concretament es treballa l'atenció sostinguda. Entenem per atenció sostinguda, el temps que una persona és capaç de concentrar-se. En les activitats escolars, l'atenció sostinguda és fonamental.  

El material que he utilitzat ajuda als alumnes a millorar la seva atenció i autocontrol. 

L'activitat es realitza de manera autònoma, jo he realitzat aquesta activitat a un subjecte amb trastorn del llenguatge expressiu que mostra dificultats en relació a l'atenció i la concentració, aleshores la tasca a part de reproduir el dibuix m'havia d'explicar les diferents accions que realitzava. 

El material és ben senzill, els models dels diferents dibuixos, plantilles en blanc i rotuladors. 

A continuació us deixo unes fotografies de la sessió. 

A continuació us deixo l'enllaç on podeu trobar la resta de plantilles i la plantilla en blanc. 

http://www.orientacionandujar.es/2015/08/17/tdah-trabajamos-la-atencion-con-plantillas-de-colores-vamos-a-pintar/

Conclusió valorativa: considero que és una bona activitat per treballar l'atenció d'una manera amena i divertida, ja que en el meu cas aquest nen ve al centre a la tarda desprès de passar tot el dia a l'escola, per tant buscar activitats diferents els motiva i aconsegueixes els objectius que t'havies plantejat incialment. 

Memory

L'objectiu és memoritzar la ubicació de les diferents cartes amb la finalitat d'anar donant la volta successivament a dues cartes idèntiques o dues caselles idèntiques, en el cas que sigui per Internet, que formin parella. La partida finalitza quant s'haguin trobat totes les parelles. 

El memory resulta un excel·lent joc per entrenar la memoria, practicat regularment, permet al subjecte exercitar i desenvolupar la memòria. 

A continuació us indico un parell de pàgines que són les que jo he utilitzat durant la meva intervenció. 

Els diferents memorys van amb temps, però és important dir-li al subjecte que el temps no és important, que ell s'ha de prendre el temps que necessiti per a realitzar la tasca correctament, si es fixa només amb el temps, la nostra intervenció no tindrà èxit ni assolirà els objectius que teniem plantejats. 

Memory de formdes de colors: http://therese.eveilleau.pagesperso-orange.fr/pages/jeux_mat/textes/memory.html (en aquest cas quant es descobreix una parella, els quadres desapareixen de la pantalla). 

Memory de dibuixos: http://www.mundolatino.org/rinconcito/memory/index.htm (en aquest cas les parelles si que queden reflectides en la pantalla) 

Passaparaula

L’Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO) o Computer Assisted Instruction (CAI), es basa en les teories conductistes de l’aprenentatge amb el concepte que l’ordinador serveix per a reforçar l’aprenentatge i concretament en la teoria de Skinner en la que un reforçament positiu fa que l’alumne segueixi amb l’aprenentatge, i torni a repetir l’acció. 

El recurs que us presento és el ja conegut joc de PASSAPARAULA.
El joc s'inicia fent clic en el botó de PASSAPARAULA. L'activitat consisteix en escriure la paraula corresponent amb la definició que es presenta. L'ordre és alfabètic. Si encerta la paraula, la lletra de la ruleta apareix amb el fons verd, en cas contrari, el color serà vermell. També existeix la opció de passar a una altra paraula sense escriure la resposta. En aquest cas la lletra quedarà amb el color original del fons (blau). 

És una bona activitat d'evocació de lèxic però a diferència de les altres activitat que ja he presentat no s'evoca a través d'un dibuix sinó que s'evoca a través de la definció.

Els PASSAPARAULES que he fet amb el subjecte estan relacionats amb l'escola i també amb el vocabulari en general però tenint en compte el seu nivell.
- Passaparaula "L'escola": https://sites.google.com/a/genmagic.net/pasapalabras-genmagic/areas-catalan/lenguaje/l-escola. Aquest passaparaula, a part de tenir les definicions, té imatges com a suport per facilitar l'evocació de lèxic.

- Passaparaula "Vocabulari 1(2n cicle de primària):  https://sites.google.com/a/genmagic.net/pasapalabras-genmagic/areas-catalan/lenguaje/vocabulari-1-2n-cicle-primaria 

A continuació us adjunto el link on podeu trobar tot tipus de PASSAPARAULES.
https://sites.google.com/a/genmagic.net/pasapalabras-genmagic/

En la columna de l'esquerra podreu trobar totes les àrees curriculars i en diferents idiomes (català, castellà, euskera, anglès, gallec i francés).  

WEBLIOGRAFIA

Teories de l'aprenentatge i aplicacions TIC. Recuperat el 08 de maig de 2016, de: https://teories-aprenentatge-aplicacionstic.wikispaces.com/2.2.++Conductisme+i+les+TIC

Recursos per treballar l'atenció, la memòria i la concentració

Jocs de memòria. En aquesta web podreu trobar tot un recull d'activitats per treballar la memòria.

Recursos per treballar l'atenció, l'observació, la memòria... 

Joc per treballar la memòria d'objectes. Es tracta d'observar uns objectes en un temps determinat, marcat pel psicopedagog i tenint en compte les característiques del subjecte. Desprès haurà de buscar els objectes observats barrejats amb altres objectes. Els objectes a observar van augmentant de nombre depenent del nivell.

 

Busquem diferències

Un recurs que en general agrada a tots els infants és buscar diferències. Aquest tipus d'activitats ajuda als nens i nenes a treballar l'atenció i la concentració d'una manera amena. 

L'activitat la realitza l'infant de forma individual i amb el mínim d'ajuda possible, tot i això amb nens que tenen un grau baix de concentració les últimes diferènies, que pel general són les que més costen de trobar, es desmotiven una mica i els has de proporcionar ajuda, ajuda del tipus està per aquesta secció, fixa't bé amb aquest dibuix... 

El material pot ser molt divers, des de buscar diferències en paper o també en format digital. A continuació us deixo algun del material que he utilitzat.

Com ja he comentat també hi ha recursos web per a trobar diferències, com per exemple: http://www.genmagic.org/lengua3/di71c.swf

Conclusió valorativa: és una eina que tots tenim a l'abast i que potser no li donem la importància que té, però realment a través dels entreteniments podem treballar molts dels processos bàsics de la nostra ment per tal d'agilitzar-la.

Memòria auditiva

Es coneix per memòria auditiva quan parlem de l'habilitat de recorda el que s'escolta en la seqüència o l'ordre apropiat. És important tenir una bona memòria auditivva ja que si no es té el subjecte pot experimentar més dificultats que la resta de nens per recordar el que escolta i problablement pot presentar problemes en el rendiment escolar.

Algunes de les activitats que he realitzat fan referència a la memòria seqüencial auditiva. L'activitat consisteix en repetir sèries de paraules que jo li vaig dient com per exemple:
1.- Llistes de dos o tres paraules: casa- gos- carrer.
2.- Sèrie de dos o tres números: 2- 5- 7
3.- Llistes de paraules que tinguin relació entre elles, com per exemple fruites, animals...

Una altra tipus d'activitat és fer llistes d'elements de forma progressiva. per exemple:
1.- gat
2.- gat, ordinador
3.- gat, ordinador, taula
4.- gat, ordinador, taula, cadira
5.- i així successivament. 

Conclusió valorativa: És important saber quina és la capacitat memorística que té el subjecte, ja que és d'aquí d'on partirà la dificultat de les sèries. En cada sessió introduirem tres o quatre paraules o números. En sessions successives haurem d'anar ampliant el número d'elements a memoritzar. Aquest tipus d'activitat no poden durar més de 5 minuts ja que del contrari el subjecte podria perdre l'atenció de l'activitat i no aconseguir els objectius que preteniem i per tal no tindriem èxit en la intervenció.

Inventem històries

 L'activitat referent a la narració és desenvolupa d'una manera molt lúdica i manipulable. Consisteix a tirar els daus i deixar que la imaginació del subjecte voli per crear histories amb els personatges, els animals, els objectes i les accions que apareguin. 
Els objectius de l'activitat són els següents: 
- Afavorir el desenvolupament del llenguatge i la seva estructura. 
- Permetre l'adquisició de la noció del temps a través de la seqüenciació de la història.
- Evocació de lèxic d'alta freqüència i de baixa freqüència. 

El material que s'utilitza són uns daus. Cada dau treballa diferents contextos: emocions, animals, transports, aliments, clima, personatges de fantasia, oficis, llocs i cases. 

Conclusió valorativa: és una activitat molt divertida, ja que les històries que s'arriben a inventar moltes vegades no tenen sentit degut a les cares que els ha tocat en els daus però el subjecte s'ho passa molt bé. El que es valora en aquesta activitat és l'estructura de la narració i la capacitat per inentar i improvitzar. 

El que hem de tenir present és l'edat del subjecte i la capacitat de narració, depenent d'aquests dos factors podrem utilitzar més o menys daus. Jo recomano que al principi es comenci amb pocs daus per facilitar la tasca i que poc a poc es vagi augmentant el nivell amb la incorporació de nous daus. 

Per facilitar al nen el desenvolupament de la història, és aconsellable que al menys un dels daus contingui personatges (dau de les emocions, dels oficis o de personatge de fantasia.

Parlem

En totes les sessions que realitzem està present la conversa. Només començar la sessió es pregunta a l'infant que ha fet els dies que no ens hem vist, aleshores el subjecte inicia una conversa a través de les preguntes que se li realitzen. Al principi les converses eren molt pautades però a mesura que va anar passant el temps i que ens vam anar coneixent les converses ja eren més espontànies. A més a més de tenir una conversa pròpiament dita a l'inici de cada sessió, dins de les diferents activitats també hi ha la conversa, ja que en totes les tasques se li fa explicar què és el que ha realitzat, com ho ha fet, com s'ha sentit... 

Cal tenir en compte la valoració que fa l'infant de les diferents tasques i saber com ell se sent realitzant les diferents activitats, ja que això ens ajudarà a preparar activitats motivadores i amb més probabilitats d'èxit.

Memòria visual

L'activitat serveix per entrenar la memòria, en aquest cas la memòria visual. Com ja s'ha comentat en una altra entrada hi ha estudis que demostren que l'aprenentatge del llenguatge i la memòria tenen molta relació. Desprès d'estar observant al subjecte s'ha arribat a la conclusió que cal entrenar la memòria, per tant s'han programat dins del pla d'intervenció la realització de tasques enfocades a entrenar la memòria (objectiu principal).  

En un primer moment es va estar preguntant al subjecte les coses que li agradaven, i una d'elles és pintar, per tant vaig plantejar una activitat en la que l'infant hagués de pintar, ja que això seria una motivació més. 

Per tant l'activitat que en va sortir va ser, haver d'observar durant 10 segons un dibuix pintat i desprès donar-li un dibuix exactament igual que el que hem ensenyat però sense pintar. Tot seguit el subjecte ha de pintar el dibuix amb els colors que ha vist anteriorment. 

Els materials es presenten a continuació. Aquestes són algunes de les imatges que hem fet. 

Us presento un dels resultats, com podreu observar no és del tot correcte però bé l'activitat es realitza per millorar aquests aspectes. 

Conclusió valorativa: és una activitat molt motivadora per a realitzar tasques de memòria visual. Els dibuixos han d'anar augmentant de dificultat però al principi s'han de començar amb dibuixos senzills i amb poca combinació de colors per tal de que el subjecte vagi adquirint confiança en ell mateix. 

Què serà?

Les endevinalles formen part de la literatura oral, i a l’escola es poden treballar oralment, analitzar-les, entendre-les, memoritzar-les i gaudir dient-les. Es basen en el domini del joc verbal. Provoquen plaer en escoltar-les i ganes de repetir-les perquè tenen musicalitat. Són una bona eina per a la reflexió metalingüística, juguen amb les comparances i les metàfores per a referir-se al concepte que s’ha d’endevinar. 

L'activitat té diversos objectius com per exemple: 

- Reproduir l’endevinalla aplicant els aspectes treballats de la competència comunicativa (to de veu, ritme, postura corporal...).

- Deduir el significat de l’endevinalla.

- Comprendre l’endevinalla i el seu contingut per poder conèixer la solució.

- Aprendre a jugar amb les paraules. 

La tasca es desenvolupa a través del joc. Al subjecte se li proporcionen una sèrie de targetes. Cada tarjeta té una endevinalla però estan de cara a la taula. Aleshores el subjecte va girant les targetes, llegeix l'endevinalla, si sap la resposta la diu i si és correcta deixa la tarjeta cara amunt sinó sap la resposta torna a girar la targeta. El joc s'acaba quant ha descobert la solució de totes les respostes o en el cas que observem que el nen es cansa o veiem que el fet de no saber la resposta pot crear frustració al subjecte deixem de fer l'activitat i es reprèn si cal en una altra sessió. 

El material ja l'he comentat anteriorment, però a continuació us deixo una fotografia del moment del desenvolupament de la tasca on podreu observar el material i es podrà entendre millor l'explicació anterior referent al desenvolupament de l'activitat. 

Conclusió valorativa: és una activitat recomanable per tal de que el subjecte conegui altres tipus de llenguatges, ja que el llenguatge que s'utilitza en les endevinalles és un llenguatge més metafòric. Cal tenir en compte com he dit anteriorment que el nen no senti frutració si no sap les respostes a les endevinalles, en el cas en que ens trobem en aquesta situació, és millor parar l'activitat i reprendre-la en alguna altra ocasió. Però la veritat és que és una activitat on els infants disfruten. 

A continuació us deixo un recull de webs on podeu trobar diferents endevinalles, algunes que se solucionen on-line, d'altres que van classificades per temàtiques... 

http://www.edu365.cat/infantil/endevinalles/nivell1.htm

http://www.xtec.cat/~scervell/reculls/endevinalles.htm#joguines

http://velosipios.blogspot.com.es/2013/02/jugam-les-endevinalles.html

http://www.xtec.cat/~mcervel3/endevinalles/endevinalles.htm

http://aulaacollidaitaca.wikispaces.com/file/view/endevinalles+projecte+xerrem.pdf

WEBLIOGRAFIA 

L'endevinalla, un recurs de la literatura popular. Recuperat el 01 de maig de 2016, de: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0075/b0d63016-ceea-44c1-b346-030fe496bd68/components_comunicativa.pdf

Làmines

L'activitat que us plantejo a continuació és per treballar la descripció. L'activitat es fa totalment de forma oral per tal de treballar a més a més de la descripció, el lèxic de noms i també d'accions (verbs), aquests són els objectius principals de l'activitat. 

La tasca es desenvolupa de manera molt dinàmica. Es presenta la làmina al subjecte, dita làmina moltes vegades es escollida per ell prèviament, normalment escull làmines atractives. Desprès d'escollir la làmina es fa una pluja de paraules que veu a ràpidament, aquestes paraules les distribuïm segons siguin, noms o accions. A continuació el subjecte decideix quin ordre seguirà per a fer la descripció de la làmina. Quan ja té clar com estructurarà la seva descripció comença. En un primer moment deixo que el subjecte faci la descripció, quan creu que ja ha acabat feu una descripció conjunta i ens fixem amb les coses que s'ha deixat i que eren important. 

Els materials que utilitzem són les típiques làmines que es poden trobar per Internet, com per exemple: 

Aquesta làmina en particular la va triar perquè tal i com va dir i ho escric textualment "aquest dibuix esta ple de tonteries". 

Conclusió valorativa: en aquest tipus d'activitat crec que és molt important que esculli el subjecte la làmina per tal de fer-se seva l'activitat i no veure-la tant imposada. Així mateix també és molt important donar el temps que necessiti el subjecte per tal de que ell s'organitzi mentalment el què vol dir, al principi de realitzar aquesta activitat em passava més temps esperant a que s'organitzes a l'estona que estava parlant, però a mesura que hem anat realitzant aquest tasca el temps d'organització ha disminuit i ha augmentat el temps de discurs. Crec que és una bona activitat per treballar l'expressió oral. 

A continuació us deixo alguns enllaços on es poden trobar més làmines. 

https://picasaweb.google.com/111844171368642698963/LAMINESDEXPRESSIOORAL?feat=embedwebsite

https://plus.google.com/photos/111188586838833463967/albums/5524945606268975985

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/viure_a_catalunya_col/viure_a_catalunya_lamines

LINCE

Podria assegurar que el joc del LINCE és pràcticament conegut per gairebé tothom però com ja sabem els jocs es poden adaptar a les necessitats de cadascú i als objectius que pretenem aconseguir. 

L'aprenentatge basat en el joc, en anglès Game-Based Learning (GBL), es fonamenta en l'ús de jocs educatius per tal de millorar la motivació i adquisició de coneixements i competències per part dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge. En particular, es refereix a jocs digitals o de natura computacional tot i que també inclou els tradicionals, amb la finalitat de donar suport a l'educació, l'aprenentatge i/o l'avaluació. Es considera " [...] una manera eficaç per a motivar els estudiants i participar en experiències d'aprenentatge actiu" (Charlier, Ott, Remmele & Whitton, 2012).
El joc del LINCE l'he modificat i adaptat per tal de treballar la denominació amb el subjecte. Així mateix la sessió es desenvolupa de la següent manera: un cop tenim el taulell muntat hi ha unes fitxes petites amb els dibuixos corresponents al dibuixos del taulell, aquestes fitxes petites les girem, aleshores a l'atzar hem d'agafar-ne una buscar l'objecte al taulell gran, dir què és i fer una descripció detallada de l'objecte (colors, forma, detalls...) 
L'objectiu principal de la sessió és provocar l'evocació de lèxic. Com amb la resta d'activitats, els participants són el subjecte i jo com a guia, si hi ha alguna paraula que no aconsegueix dir, jo li dono com a pista la primera sil·laba de la paraula per veure si ell és capaç d'acabar-la sinó vaig dient la segona i així successivament. Per norma general a la primera síl·laba ja sap de quina paraula es tracta. 
El material que s'utilitza és el taulell del LINCE. 

Conclusió valorativa: el fet de treballar a través del joc i més un joc que li agrada a l'infant és molt motivador per tal de treballar aspectes de la llengua que poden semblar més feixucs d'una manera divertida. Per experiència pròpia, a l'infant li passa l'estona molt ràpid i penso que la millor manera per aprendre és passar-s'ho bé. 

WEBLIOGRAFIA 
L'aprenentatge basat en el joc. Recuperat el 30 d'abril de 2016, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aprenentatge_basat_en_el_joc

Paraules que comencen per...

L'activitat que es presenta al subjecte fa referència a la denominació a través de l'observació d'una imatge. En aquesta activitat en concret el vocabulari que s'intenta que recuperi el nen de la seva memòria és lèxic que comença per la lletra M, per la E i per la C, una de les pistes que se li dóna és que són detalls i el nombre de paraules que ha de descobrir. 

L'objectiu d'aquesta activitat que s'ha desenvolupat en diverses sessions, és el fet d'evocar lèxic que el nen coneix i/o aprendre nou vocabulari. 

Els participants en aquestes sessions són el subjecte i jo com a psicopedagoga i acompanyant del seu aprenentatge. La meva figura principalment és de guia, ja que és una activitat lliure i s'espera que el nen trobi el màxim de paraules possibles sense ajuda i proporcionar-li l'ajut necessari quan ell ho demani. La meva guia estava enfocada més que a dir les paraules a senyalar-li a quina part del dibuix es troba les diferents paraules que encara no ha descobert per ell sol. 

L'activitat es desenvolupava totalment oral, ja que a més a més de dir les diferents paraules també se li demanava que en fes una definició, d'aquesta manera també treballavem l'expressió oral. 

El material utilitzat és una il·lustració, la qual les trobareu a continuació. 

Conclusió valorativa: és una manera de treballar el lèxic de forma lúdica, per tant és una activitat molt recomanable per tal de treballar l'evocació de paraules de manera que per al subjecte no se li faci llarg ni pesat. Tot i que ens podem trobar amb algunes dificultats com per exemple la falta de predisposició del subjecte, l'estat d'ànim, el temps de concentració,... però per norma general al ser una activitat amb imatges se'ls hi fa més amè. 

BIBLIOGRAFIA

Martínez Picanyol, J.Ll (1996). La rata sàvia. Quadern d'entreteniment. Barcelona. Editorial La Galera. 

Tipus d'activitats

LA CONVERSA: és una activitat d'intervenció útil per treballar, de forma directa, les habilitats per la comunicació (la intenció comunicativa i l'interès per la interacció i les habilitats comunicatives), per la comprensió (les ruptures comunicatives) i per l'ús del llenguatge (la pragmàtica). Per realitzar les activitats de conversa, ens situarem davant del subjecte per potenciar el contacte ocular i el contacte físic i aprofitant els moments en els que el nen ens miri per tal de prolongar la seva atenció. 

LA DENOMINACIÓ: l'objectiu és que el nen faci un treball d'evocació lèxica, és a dir, que recuperi el lèxic de paraules ja apreses durant el procés d'adquisició del llenguatge, per tant l'activitat de denominació ens permet treballar de forma directe les dificultats d'evocació i d'accès al lèxic. Quant les paraules que han d'evocar no formen part del seu repertori lexical, la denominació ens permetrà treballar amb l'objectiu d'augmentar el nivell lèxic, tant quantitativament com qualitativament. 

LA DESCRIPCIÓ: utilitzarem aquest tipus d'activitat per tal de treballar l'estrucutra propositiva relacionant els personatges, les accions i els objectes que aparèixen en les imatges utilitzades. Des d'aquesta activitat podrem treballar les dificultats de comprensió (que en aquest cas no n'hi ha), de producció i de pragmàtica. S'utilitzaran làmines com per exemple el carrer. l'escola, la família, l'hospital... que configurin léxic d'alta freqüència. Posteriorment podrem utilitzar làmines per treballar el lèxic de mitja i baixa freqüència (vocabulari poc usual). 

LA NARRACIÓ: quan realitzem aquesta activitat tindrem com tres objectius: treballar el llenguatge en el context narratiu, treballar la planificació del discurs narratiu i treballar la coherència del discurs narratiu. Utilitzarem dos tipus d'activitats: la renarració i la narració lliure. 

ENDEVINALLES: realitzarem aquesta activitat tant de forma oral com de forma escrita, és a dir, el subjecte en algunes sessions haurà d'escoltar i realitzar una comprensió oral per tal de descobrir l'endevinalla i en altres ocasions haurà de llegir l'endevinalla, per tant, fer una comprensió lectora per aconseguir el mateix objectiu, endevinar la solució. D'aquesta manera també treballarem el lèxic a través d'un altre tipus de joc. 

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

Activitats, materials i temps

ACTIVITATS	MATERIALS	TEMPS
Converses Denominació Descripció Narració Endevinalles	Lúdics Significatius Coneguts Manipulables	Variable Ajustat a l’atenció

En el moment de dissenyar les activitats és important que s'ajustin als objectius de treball. Les activitats són un pilar fonamental per a la reeducació, juntament amb una bona selecció dels objectius i la seva priorització i seqüenciació al llarg de tot el tractament. 

Tant les activitats que disenyi com els materials de suport que acompanyin a dites activitats han de ser lúdics perquè els nens vulguin participar en la situació dissenyada, de forma verbal i no verbal. 

A més a més del caràcter lúdic de les activitats i dels materils, aquests han de ser significatius pel nen, del seu interés, ja que d'aquesta manera s'afavorirà la comunicació (Valmaseda, 1990; Duchan, 1995). 

El temps dedicat a cada activitat serà variable segons cada nen en funció de l'atenció sostinguda que manifesti a la finalització de l'activitat. En el meu cas, ja he explicat anteriorment que el subjecte mostra dificultats per mantenir l'atenció, per tant,  tal i com recomenen els experts, a cada activitat dediquem un temps inicialment curt i anar ampliant progressivament. 

Els materials de suport també hauran de ser escollits d'acord amb el temps d'atenció, de manera que pugui iniciar i acabar la tasca.

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

Fase 3: Elaboració i aplicació del pla d'intervenció.

Seguint l'evolució en l'adquisició del llenguatge, quant un infant presenta dificultats lingüístiques els objectius s'hauran de prioritzar i seqüenciar-se segons el següent procés evolutiu:

Priorització i seqüenciació d’objectius segons l’Adquisició del Llenguatge

Objectius comunicatius (Potenciar la intenció comunicativa, potenciar la interacció conjunta amb l'adult i augmentar l'ús d'habilitats comunicaties diverses).

Objectius de comprensió (inicarem la intervenció potenciant les situacions comunicatives, fent una incidència transversal al llarg de totes les activitats planificades)

Objectius de producció: léxica (augmentar el lèxic autònom, millorar la semàntica lexical i disminuir les dificultats d'evocació), sintàctica (agumentar la longitud estructural i disminuir les dificultats estructurals) i morfològica

Objectius de l’ús del llenguatge (pragmàtica) (ampliar la morfologia flexiva a nivell lèxic (gènere i número) i sintàctica (concordància)).

 

En la selecció dels objectius anteriors, Serra (2002) proposa no tractar d'aconseguir objectius que impliquin varies estructures simultàneament, sinó que és convenient simplificar al màxim els objectius. També proposa reduïr la càrrega cognitiva de les activitats que es proposen a l'infant. 

Els objectius que prioritzaré a la meva intervenció són els objectius comunicatius, els objectius de comprensió i els objectius de producció, pel que fa referència al llenguatge, així mateix també hi hauran activitats programades referents a l'estimulació cognitiva, principalment a l'atenció, a la concentració i a la memòria.

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

Condicions relacionades amb els trastorns de llenguatge

En algunes ocasions podem observar que el trastorns de llenguatge poden tenir condicions relacionades. Aquest fet es coneix com a comorbiditat o coexistència. 

El llenguatge mai actua aïlladament. Col·labora constantment amb altres funcions. Per exemple, el llenguatge i la memòria s'uneixen per reforçar l'aprenentatge durant el discurs, la recuperació de paraules és tant una activitat de llenguatge com de la memòria, i l'elaboració verbal millora l'emmagatzematge en la memòria. 

Seguint a Baqués (2008), investigacions recents fetes des de la neuropsicologia, la psicologia del desenvolupament i la psicologia experimental, ens indiquen que existeix una relació directa entre la capacitat de la memòria de treball fonològica d’un infant i el ritme d’adquisició de nou vocabulari de la seva llengua.

Poder retenir els sons d’una paraula nova durant uns quants segons és imprescindible per tal que aquestes quedin ben emmagatzemades. Això significa que un bon funcionament de la memòria verbal a curt termini és bàsica per a l’adquisició de nou vocabulari.

En la intervenció que estic duent a terme es pot observar que amb el ja diagnosticat trastorn del llenguatge expressiu se li afegeix falta d'atenció, memòria i poc temps d'atenció. És per això que haurem de treballar també a través de l'estimulació cognitiva.

L'estimulació cognitiva fa referència a totes aquelles activitats dirigides a millorar el rendiment cerebral, tant general com de funcions específiques (atenció, memòria, planficiació, càlcul...). 

Durant el pràcticum I vaig realitzar algunes activitats d'estimulació cognitiva, així que us convido a llegir els articles anteriors clicant aquí. 

WEBLIOGRAFIA

Estimulació cognitiva: atenció, concentració, memòria i llenguatge. Recuperat el 26 d'abril de 2016, de: http://puntpsicologia.com/index.php/ca/arees-d-intervencio/arees-5-estimulacio-cognitiva-atencio-concentracio-memoria-llenguatge

Entender los trastornos del lenguaje. Recuperat el 26 d'abril de 2016, de: https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-disabilities/communication-disorders/understanding-language-disorders
Risto Orriols, A. (2011). Avaluació i diagnòstic del desenvolupament cognitiu. A Ll. Andreu Barrachina (Coord.). Diagnòstic en educació.  

Competències del llenguatge

Desprès del diagnòstic del subjecte i saber del cert quina problemàtica té, he d'enfocar la intervenció perquè sigui al màxim de profitós per a ell. 

La intervenció a més a més de realitzar sessions per tal d'anar adquirint vocabulari, també s'hauràn d'enfocar intervencions per millorar les competències del llenguatge. 

Per tal d'assolir aquesta competència, s'han de dominar les quatre competències del llenguatge: 

1.- Competència lingüística: es caracteritza per la capacitat d'una persona per a produir enunciats gramaticals en una llengua: enunciats que respectin les regles gramaticals en tots els nivells del llenguatge. 

2.- Competència sociolingüística: es caracteritza per la capacitat d'una persona per produir i entendre adequadament expressions lingüístiques en diferents contextos d'ús. Els factors de la competència sociolingüística són les situacions dels participants i la relació que hi ha entre ells, les intencions comunicatives, els esdeveniments comunicatius en què estan participant i les normes i convencions d'interacció. 

3.- Competència discursiva: és l'habilitat d'un individu per escollir un discurs adequat a les intencions i situació d'una manera eficaç. Per tant, és important que: es tingui en compte la situació, es faci referència a un tema, la coherència (permet la construcció de l'estructura textual i poder atribuir-li sentit clar al text) i la cohesió (important per poder assumir el text  com un conjunt de paraules i oracions). Els dos últim són la part fonamental de dita competència. 

4.- Competència estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per a compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació. 

WEBLIOGRAFIA

Llenguatge. Recuperat el 20 d'abril de 2016, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge

El llenguatge i la comunicació humana. Recuperat el 20 d'abril de 2016, de: http://www.slideshare.net/marclia/el-llenguatge-i-la-comunicaci-humana

Trastorn del llenguatge expressiu

Desprès de l'exploració realitzada al subjecte s'ha diagnosticat un trastorn del llenguatge expressiu, el qual implica incapacitat per expressar pensaments i idees. Es tracta d'un trastorn del desenvolupament del nen en el qual la capacitat per a l'expressió oral és marcadament inferior al nivell adequat per a la seva edat mental, però en el que la comprensió del llenguatge està dins dels límits normals. Poden existir o no alteracions en la pronunciació. 

Aquests són alguns dels signes que mostren una possible dificultat en el llenguatge expressiu: 

1.- Vocabulari limitat comparat amb nens de la mateixa edat. 

2.- Freqüentment diu "ah" i substitueix paraules precises amb paraules general com "coses" o "això". 

3.- Té problemes per aprendre paraules noves. 

4.- Omet paraules clau i confon els temps verbals. 

5.- Repeteix molt certes paraules quant parla. 

6.- Es pot arribar a mostrar desesperat per la seva incapacitat per comunicar pensaments. 

7.- No parla molt ni amb freqüència, però entèn el que diuen les altres persones. 

8.- És capaç de pronunciar paraules i sons, però sovint les oracions no tenen sentit. 

9.- La varietat d'estructures de les oracions (sintaxis) que utilitza quant para és limitada. 

WEBLIOGRAFIA 

Trastorns de la parla i el llenguatge. Recuperat el 18 d'abril de 2016, de: http://www.psicodiagnosis.cat/area-clinica/trastorns-en-lambit-escolar/trastorns-de-la-parla-i-el-llenguatge/index.php#6265229e6f0eef71c

Trastorns del llenguatge

Es parla de trastorns de llenguatge quan un nen no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge. Els trastorns de llenguatge són més freqüents en nens que en nenes i les dificultats en la comunicació apareixen en els primers anys de la vida del nens. 

En el següent esquema es pot observar la classificació dels Trastorns del Llenguatge. 

WEBLIOGRAFIA 

Dossier introductori als trastorns del llenguatge. Nocions bàsiques. Recuperat l'11 d'abril de 2016, de: https://es.scribd.com/doc/46810095/DOSSIER-TRASTORNS-DEL-LLENGUATGE

Adquisició i etapes evolutives del llenguatge

L'adquisició del llenguatge passa per una sèrie de fases evolutives, des del moment del naixement fins al voltant dels 6 anys, el nen presenta ja un llenguatge pràcticament consolidat pel que fa a l’estructura. La interacció amb l’entorn durant els primers mesos de vida és primordial, així establir un vincle de comunicació verbal i gestual amb el nadó és molt important i la base per la maduració del llenguatge futur.

Segons A. M. Redondo Romero (logopeda del servei Psicopedagògic Escolar de Novelda (Alacant)) i J. Lorente Aledo (pediatre del Centre de Salut Cabo Huertas (Alacant)), l’adquisició del llenguatge passa per una sèrie d’etapes en les que l’expressió i la comprensió tenen unes determinades característiques. Les etapes es recullen en el següent quadre:

EDAT	ETAPES	EXPRESSIÓ	COMPRENSIÓ
	Etapa Prelingüística
Des del naixement a les 4-6 setmanes	Precursors prelingüístics	- Emissió de crits, sons vegetatius (badalles, sospirs, “ajo”, etc.)“quasi vocàlics”	- Capacitat per determinar entorn afectiu - Modificació de la succió al canvi de so
Des del naixement a les 12 setmanes			- Es sobresalta davant de sorolls forts - Es desperta davant de sons - Reflex de parpelleig o major obertura dels ulls davant dels sorolls
Entre els 3 i 4 mesos			- Es tranquil·litza amb la veu de la mare - Deixa de jugar, escolta nous sons - Busca la font de sorolls nous que no estan a la vista
Entre les 6 setmanes i els 5 mesos	Gorgueig  o Balbuceig no imitatiu	- Joc auditivo-verbal (gorgueig) - Emissió de vocals obertes-consonants - Entonacions corresponents a desigs	- Actitud d’entonació - Gorgueig quan se li parla (12 setmanes)
Entre els 5-6 mesos i els 10-12 mesos	Balbuceig imitatiu. Etapa clau en el desenvolupament lingüístic (5-10 mesos)	- Emissions fonètiques polisilàbiques i/o bisilàbiques - Emissions tonals ascendents (seqüències afirmatives) i descendents (crides d’atenció) (6 mesos) - Utilitza dos o més gestos associats a conceptes verbals “s’ha acabat”, “més”	- Gira el cap davant el so d’una campaneta (6 mesos) - Presta atenció al seu nom - Comprèn la paraula “no” - Respon a “donem”, “adéu”, etc. - Disfruta amb les joguines musicals
	Etapa lingüística
Dels 10 als 18 mesos	Assignació de noms	- Monosíl·labs reduplicats amb valor referencial “mama”, “papa”, etc. - Primeres paraules (funció d’expressar, designar i ordenar) (12-15 mesos) - Pronuncia 20-25 paraules (18 mesos) - Comença a parlar amb argot (14 mesos) - Paraula-frase (18 mesos)	- Progrés ràpid - Comprèn el significat de “adéu” - Compleix consignes simples
Dels 18 als 24 mesos			- Coneix les parts del cos - Un 50% de la parla és intel·ligible pels estranys - Manipula objectes
Dels 18 als 36 mesos	Combinació de paraules	- Llenguatge telegràfic - Abandona l’argot (24 mesos) - Frases de 3 elements (14-30 mesos) - Frases de 4 elements (30-36 mesos) - Ús del pronom “jo”  - Repeteix dos nombres consecutius	- Comprèn: el meu, el teu - Respon a preguntes simples - Assenyala imatge de paraules soltes (18 mesos) i de frases (24-30 mesos)
Als 36 mesos		- Utilitza: seu, meu - Repeteix tres nombres - Acaba l’aprenentatge fonètic Frase gramatical	- Compte amb un vocabulari expressiu de 500 paraules - Utilitza oracions de 4 a 5 paraules - Un 80% de la parla es intel·ligible pels estranys - Comprèn alguns verbs
Dels 3 als 5-6 anys	1ª expansió sintàctica	- Edat caracteritzada per les preguntes (4 anys) - Designa colors (4 anys) - Enriqueix el vocabulari i defineix paraules senzilles - Morfologia i sintaxis adequades	- Bon nivell de  comprensió (comprèn contes i històries) - Realitza ordres cada vegada més complexes
A partir dels 6 anys	2ª expansió sintàctica	- Perfecció dels errors fonètics que poguessin persistir - Complexitat gramatical cada vegada major d’un llenguatge madur

WEBLIOGRAFIA. 

Cachadiña Doménech, Dr. Ferran (2012). Trastorns del llenguatge. Recuperat el 07 d'abril de 2016, de:  http://hospitaldenens.com/guia-de-la-salut-i-malalties/trastorns-del-llenguatge/