LINCE

Podria assegurar que el joc del LINCE és pràcticament conegut per gairebé tothom però com ja sabem els jocs es poden adaptar a les necessitats de cadascú i als objectius que pretenem aconseguir. 

L'aprenentatge basat en el joc, en anglès Game-Based Learning (GBL), es fonamenta en l'ús de jocs educatius per tal de millorar la motivació i adquisició de coneixements i competències per part dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge. En particular, es refereix a jocs digitals o de natura computacional tot i que també inclou els tradicionals, amb la finalitat de donar suport a l'educació, l'aprenentatge i/o l'avaluació. Es considera " [...] una manera eficaç per a motivar els estudiants i participar en experiències d'aprenentatge actiu" (Charlier, Ott, Remmele & Whitton, 2012).
El joc del LINCE l'he modificat i adaptat per tal de treballar la denominació amb el subjecte. Així mateix la sessió es desenvolupa de la següent manera: un cop tenim el taulell muntat hi ha unes fitxes petites amb els dibuixos corresponents al dibuixos del taulell, aquestes fitxes petites les girem, aleshores a l'atzar hem d'agafar-ne una buscar l'objecte al taulell gran, dir què és i fer una descripció detallada de l'objecte (colors, forma, detalls...) 
L'objectiu principal de la sessió és provocar l'evocació de lèxic. Com amb la resta d'activitats, els participants són el subjecte i jo com a guia, si hi ha alguna paraula que no aconsegueix dir, jo li dono com a pista la primera sil·laba de la paraula per veure si ell és capaç d'acabar-la sinó vaig dient la segona i així successivament. Per norma general a la primera síl·laba ja sap de quina paraula es tracta. 
El material que s'utilitza és el taulell del LINCE. 

Conclusió valorativa: el fet de treballar a través del joc i més un joc que li agrada a l'infant és molt motivador per tal de treballar aspectes de la llengua que poden semblar més feixucs d'una manera divertida. Per experiència pròpia, a l'infant li passa l'estona molt ràpid i penso que la millor manera per aprendre és passar-s'ho bé. 

WEBLIOGRAFIA 
L'aprenentatge basat en el joc. Recuperat el 30 d'abril de 2016, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aprenentatge_basat_en_el_joc

Paraules que comencen per...

L'activitat que es presenta al subjecte fa referència a la denominació a través de l'observació d'una imatge. En aquesta activitat en concret el vocabulari que s'intenta que recuperi el nen de la seva memòria és lèxic que comença per la lletra M, per la E i per la C, una de les pistes que se li dóna és que són detalls i el nombre de paraules que ha de descobrir. 

L'objectiu d'aquesta activitat que s'ha desenvolupat en diverses sessions, és el fet d'evocar lèxic que el nen coneix i/o aprendre nou vocabulari. 

Els participants en aquestes sessions són el subjecte i jo com a psicopedagoga i acompanyant del seu aprenentatge. La meva figura principalment és de guia, ja que és una activitat lliure i s'espera que el nen trobi el màxim de paraules possibles sense ajuda i proporcionar-li l'ajut necessari quan ell ho demani. La meva guia estava enfocada més que a dir les paraules a senyalar-li a quina part del dibuix es troba les diferents paraules que encara no ha descobert per ell sol. 

L'activitat es desenvolupava totalment oral, ja que a més a més de dir les diferents paraules també se li demanava que en fes una definició, d'aquesta manera també treballavem l'expressió oral. 

El material utilitzat és una il·lustració, la qual les trobareu a continuació. 

Conclusió valorativa: és una manera de treballar el lèxic de forma lúdica, per tant és una activitat molt recomanable per tal de treballar l'evocació de paraules de manera que per al subjecte no se li faci llarg ni pesat. Tot i que ens podem trobar amb algunes dificultats com per exemple la falta de predisposició del subjecte, l'estat d'ànim, el temps de concentració,... però per norma general al ser una activitat amb imatges se'ls hi fa més amè. 

BIBLIOGRAFIA

Martínez Picanyol, J.Ll (1996). La rata sàvia. Quadern d'entreteniment. Barcelona. Editorial La Galera. 

Tipus d'activitats

LA CONVERSA: és una activitat d'intervenció útil per treballar, de forma directa, les habilitats per la comunicació (la intenció comunicativa i l'interès per la interacció i les habilitats comunicatives), per la comprensió (les ruptures comunicatives) i per l'ús del llenguatge (la pragmàtica). Per realitzar les activitats de conversa, ens situarem davant del subjecte per potenciar el contacte ocular i el contacte físic i aprofitant els moments en els que el nen ens miri per tal de prolongar la seva atenció. 

LA DENOMINACIÓ: l'objectiu és que el nen faci un treball d'evocació lèxica, és a dir, que recuperi el lèxic de paraules ja apreses durant el procés d'adquisició del llenguatge, per tant l'activitat de denominació ens permet treballar de forma directe les dificultats d'evocació i d'accès al lèxic. Quant les paraules que han d'evocar no formen part del seu repertori lexical, la denominació ens permetrà treballar amb l'objectiu d'augmentar el nivell lèxic, tant quantitativament com qualitativament. 

LA DESCRIPCIÓ: utilitzarem aquest tipus d'activitat per tal de treballar l'estrucutra propositiva relacionant els personatges, les accions i els objectes que aparèixen en les imatges utilitzades. Des d'aquesta activitat podrem treballar les dificultats de comprensió (que en aquest cas no n'hi ha), de producció i de pragmàtica. S'utilitzaran làmines com per exemple el carrer. l'escola, la família, l'hospital... que configurin léxic d'alta freqüència. Posteriorment podrem utilitzar làmines per treballar el lèxic de mitja i baixa freqüència (vocabulari poc usual). 

LA NARRACIÓ: quan realitzem aquesta activitat tindrem com tres objectius: treballar el llenguatge en el context narratiu, treballar la planificació del discurs narratiu i treballar la coherència del discurs narratiu. Utilitzarem dos tipus d'activitats: la renarració i la narració lliure. 

ENDEVINALLES: realitzarem aquesta activitat tant de forma oral com de forma escrita, és a dir, el subjecte en algunes sessions haurà d'escoltar i realitzar una comprensió oral per tal de descobrir l'endevinalla i en altres ocasions haurà de llegir l'endevinalla, per tant, fer una comprensió lectora per aconseguir el mateix objectiu, endevinar la solució. D'aquesta manera també treballarem el lèxic a través d'un altre tipus de joc. 

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

Activitats, materials i temps

ACTIVITATS	MATERIALS	TEMPS
Converses Denominació Descripció Narració Endevinalles	Lúdics Significatius Coneguts Manipulables	Variable Ajustat a l’atenció

En el moment de dissenyar les activitats és important que s'ajustin als objectius de treball. Les activitats són un pilar fonamental per a la reeducació, juntament amb una bona selecció dels objectius i la seva priorització i seqüenciació al llarg de tot el tractament. 

Tant les activitats que disenyi com els materials de suport que acompanyin a dites activitats han de ser lúdics perquè els nens vulguin participar en la situació dissenyada, de forma verbal i no verbal. 

A més a més del caràcter lúdic de les activitats i dels materils, aquests han de ser significatius pel nen, del seu interés, ja que d'aquesta manera s'afavorirà la comunicació (Valmaseda, 1990; Duchan, 1995). 

El temps dedicat a cada activitat serà variable segons cada nen en funció de l'atenció sostinguda que manifesti a la finalització de l'activitat. En el meu cas, ja he explicat anteriorment que el subjecte mostra dificultats per mantenir l'atenció, per tant,  tal i com recomenen els experts, a cada activitat dediquem un temps inicialment curt i anar ampliant progressivament. 

Els materials de suport també hauran de ser escollits d'acord amb el temps d'atenció, de manera que pugui iniciar i acabar la tasca.

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

Fase 3: Elaboració i aplicació del pla d'intervenció.

Seguint l'evolució en l'adquisició del llenguatge, quant un infant presenta dificultats lingüístiques els objectius s'hauran de prioritzar i seqüenciar-se segons el següent procés evolutiu:

Priorització i seqüenciació d’objectius segons l’Adquisició del Llenguatge

Objectius comunicatius (Potenciar la intenció comunicativa, potenciar la interacció conjunta amb l'adult i augmentar l'ús d'habilitats comunicaties diverses).

Objectius de comprensió (inicarem la intervenció potenciant les situacions comunicatives, fent una incidència transversal al llarg de totes les activitats planificades)

Objectius de producció: léxica (augmentar el lèxic autònom, millorar la semàntica lexical i disminuir les dificultats d'evocació), sintàctica (agumentar la longitud estructural i disminuir les dificultats estructurals) i morfològica

Objectius de l’ús del llenguatge (pragmàtica) (ampliar la morfologia flexiva a nivell lèxic (gènere i número) i sintàctica (concordància)).

 

En la selecció dels objectius anteriors, Serra (2002) proposa no tractar d'aconseguir objectius que impliquin varies estructures simultàneament, sinó que és convenient simplificar al màxim els objectius. També proposa reduïr la càrrega cognitiva de les activitats que es proposen a l'infant. 

Els objectius que prioritzaré a la meva intervenció són els objectius comunicatius, els objectius de comprensió i els objectius de producció, pel que fa referència al llenguatge, així mateix també hi hauran activitats programades referents a l'estimulació cognitiva, principalment a l'atenció, a la concentració i a la memòria.

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

Condicions relacionades amb els trastorns de llenguatge

En algunes ocasions podem observar que el trastorns de llenguatge poden tenir condicions relacionades. Aquest fet es coneix com a comorbiditat o coexistència. 

El llenguatge mai actua aïlladament. Col·labora constantment amb altres funcions. Per exemple, el llenguatge i la memòria s'uneixen per reforçar l'aprenentatge durant el discurs, la recuperació de paraules és tant una activitat de llenguatge com de la memòria, i l'elaboració verbal millora l'emmagatzematge en la memòria. 

Seguint a Baqués (2008), investigacions recents fetes des de la neuropsicologia, la psicologia del desenvolupament i la psicologia experimental, ens indiquen que existeix una relació directa entre la capacitat de la memòria de treball fonològica d’un infant i el ritme d’adquisició de nou vocabulari de la seva llengua.

Poder retenir els sons d’una paraula nova durant uns quants segons és imprescindible per tal que aquestes quedin ben emmagatzemades. Això significa que un bon funcionament de la memòria verbal a curt termini és bàsica per a l’adquisició de nou vocabulari.

En la intervenció que estic duent a terme es pot observar que amb el ja diagnosticat trastorn del llenguatge expressiu se li afegeix falta d'atenció, memòria i poc temps d'atenció. És per això que haurem de treballar també a través de l'estimulació cognitiva.

L'estimulació cognitiva fa referència a totes aquelles activitats dirigides a millorar el rendiment cerebral, tant general com de funcions específiques (atenció, memòria, planficiació, càlcul...). 

Durant el pràcticum I vaig realitzar algunes activitats d'estimulació cognitiva, així que us convido a llegir els articles anteriors clicant aquí. 

WEBLIOGRAFIA

Estimulació cognitiva: atenció, concentració, memòria i llenguatge. Recuperat el 26 d'abril de 2016, de: http://puntpsicologia.com/index.php/ca/arees-d-intervencio/arees-5-estimulacio-cognitiva-atencio-concentracio-memoria-llenguatge

Entender los trastornos del lenguaje. Recuperat el 26 d'abril de 2016, de: https://www.understood.org/es-mx/learning-attention-issues/child-learning-disabilities/communication-disorders/understanding-language-disorders
Risto Orriols, A. (2011). Avaluació i diagnòstic del desenvolupament cognitiu. A Ll. Andreu Barrachina (Coord.). Diagnòstic en educació.  

Competències del llenguatge

Desprès del diagnòstic del subjecte i saber del cert quina problemàtica té, he d'enfocar la intervenció perquè sigui al màxim de profitós per a ell. 

La intervenció a més a més de realitzar sessions per tal d'anar adquirint vocabulari, també s'hauràn d'enfocar intervencions per millorar les competències del llenguatge. 

Per tal d'assolir aquesta competència, s'han de dominar les quatre competències del llenguatge: 

1.- Competència lingüística: es caracteritza per la capacitat d'una persona per a produir enunciats gramaticals en una llengua: enunciats que respectin les regles gramaticals en tots els nivells del llenguatge. 

2.- Competència sociolingüística: es caracteritza per la capacitat d'una persona per produir i entendre adequadament expressions lingüístiques en diferents contextos d'ús. Els factors de la competència sociolingüística són les situacions dels participants i la relació que hi ha entre ells, les intencions comunicatives, els esdeveniments comunicatius en què estan participant i les normes i convencions d'interacció. 

3.- Competència discursiva: és l'habilitat d'un individu per escollir un discurs adequat a les intencions i situació d'una manera eficaç. Per tant, és important que: es tingui en compte la situació, es faci referència a un tema, la coherència (permet la construcció de l'estructura textual i poder atribuir-li sentit clar al text) i la cohesió (important per poder assumir el text  com un conjunt de paraules i oracions). Els dos últim són la part fonamental de dita competència. 

4.- Competència estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per a compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació. 

WEBLIOGRAFIA

Llenguatge. Recuperat el 20 d'abril de 2016, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge

El llenguatge i la comunicació humana. Recuperat el 20 d'abril de 2016, de: http://www.slideshare.net/marclia/el-llenguatge-i-la-comunicaci-humana

Trastorn del llenguatge expressiu

Desprès de l'exploració realitzada al subjecte s'ha diagnosticat un trastorn del llenguatge expressiu, el qual implica incapacitat per expressar pensaments i idees. Es tracta d'un trastorn del desenvolupament del nen en el qual la capacitat per a l'expressió oral és marcadament inferior al nivell adequat per a la seva edat mental, però en el que la comprensió del llenguatge està dins dels límits normals. Poden existir o no alteracions en la pronunciació. 

Aquests són alguns dels signes que mostren una possible dificultat en el llenguatge expressiu: 

1.- Vocabulari limitat comparat amb nens de la mateixa edat. 

2.- Freqüentment diu "ah" i substitueix paraules precises amb paraules general com "coses" o "això". 

3.- Té problemes per aprendre paraules noves. 

4.- Omet paraules clau i confon els temps verbals. 

5.- Repeteix molt certes paraules quant parla. 

6.- Es pot arribar a mostrar desesperat per la seva incapacitat per comunicar pensaments. 

7.- No parla molt ni amb freqüència, però entèn el que diuen les altres persones. 

8.- És capaç de pronunciar paraules i sons, però sovint les oracions no tenen sentit. 

9.- La varietat d'estructures de les oracions (sintaxis) que utilitza quant para és limitada. 

WEBLIOGRAFIA 

Trastorns de la parla i el llenguatge. Recuperat el 18 d'abril de 2016, de: http://www.psicodiagnosis.cat/area-clinica/trastorns-en-lambit-escolar/trastorns-de-la-parla-i-el-llenguatge/index.php#6265229e6f0eef71c

Trastorns del llenguatge

Es parla de trastorns de llenguatge quan un nen no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge. Els trastorns de llenguatge són més freqüents en nens que en nenes i les dificultats en la comunicació apareixen en els primers anys de la vida del nens. 

En el següent esquema es pot observar la classificació dels Trastorns del Llenguatge. 

WEBLIOGRAFIA 

Dossier introductori als trastorns del llenguatge. Nocions bàsiques. Recuperat l'11 d'abril de 2016, de: https://es.scribd.com/doc/46810095/DOSSIER-TRASTORNS-DEL-LLENGUATGE

Adquisició i etapes evolutives del llenguatge

L'adquisició del llenguatge passa per una sèrie de fases evolutives, des del moment del naixement fins al voltant dels 6 anys, el nen presenta ja un llenguatge pràcticament consolidat pel que fa a l’estructura. La interacció amb l’entorn durant els primers mesos de vida és primordial, així establir un vincle de comunicació verbal i gestual amb el nadó és molt important i la base per la maduració del llenguatge futur.

Segons A. M. Redondo Romero (logopeda del servei Psicopedagògic Escolar de Novelda (Alacant)) i J. Lorente Aledo (pediatre del Centre de Salut Cabo Huertas (Alacant)), l’adquisició del llenguatge passa per una sèrie d’etapes en les que l’expressió i la comprensió tenen unes determinades característiques. Les etapes es recullen en el següent quadre:

EDAT	ETAPES	EXPRESSIÓ	COMPRENSIÓ
	Etapa Prelingüística
Des del naixement a les 4-6 setmanes	Precursors prelingüístics	- Emissió de crits, sons vegetatius (badalles, sospirs, “ajo”, etc.)“quasi vocàlics”	- Capacitat per determinar entorn afectiu - Modificació de la succió al canvi de so
Des del naixement a les 12 setmanes			- Es sobresalta davant de sorolls forts - Es desperta davant de sons - Reflex de parpelleig o major obertura dels ulls davant dels sorolls
Entre els 3 i 4 mesos			- Es tranquil·litza amb la veu de la mare - Deixa de jugar, escolta nous sons - Busca la font de sorolls nous que no estan a la vista
Entre les 6 setmanes i els 5 mesos	Gorgueig  o Balbuceig no imitatiu	- Joc auditivo-verbal (gorgueig) - Emissió de vocals obertes-consonants - Entonacions corresponents a desigs	- Actitud d’entonació - Gorgueig quan se li parla (12 setmanes)
Entre els 5-6 mesos i els 10-12 mesos	Balbuceig imitatiu. Etapa clau en el desenvolupament lingüístic (5-10 mesos)	- Emissions fonètiques polisilàbiques i/o bisilàbiques - Emissions tonals ascendents (seqüències afirmatives) i descendents (crides d’atenció) (6 mesos) - Utilitza dos o més gestos associats a conceptes verbals “s’ha acabat”, “més”	- Gira el cap davant el so d’una campaneta (6 mesos) - Presta atenció al seu nom - Comprèn la paraula “no” - Respon a “donem”, “adéu”, etc. - Disfruta amb les joguines musicals
	Etapa lingüística
Dels 10 als 18 mesos	Assignació de noms	- Monosíl·labs reduplicats amb valor referencial “mama”, “papa”, etc. - Primeres paraules (funció d’expressar, designar i ordenar) (12-15 mesos) - Pronuncia 20-25 paraules (18 mesos) - Comença a parlar amb argot (14 mesos) - Paraula-frase (18 mesos)	- Progrés ràpid - Comprèn el significat de “adéu” - Compleix consignes simples
Dels 18 als 24 mesos			- Coneix les parts del cos - Un 50% de la parla és intel·ligible pels estranys - Manipula objectes
Dels 18 als 36 mesos	Combinació de paraules	- Llenguatge telegràfic - Abandona l’argot (24 mesos) - Frases de 3 elements (14-30 mesos) - Frases de 4 elements (30-36 mesos) - Ús del pronom “jo”  - Repeteix dos nombres consecutius	- Comprèn: el meu, el teu - Respon a preguntes simples - Assenyala imatge de paraules soltes (18 mesos) i de frases (24-30 mesos)
Als 36 mesos		- Utilitza: seu, meu - Repeteix tres nombres - Acaba l’aprenentatge fonètic Frase gramatical	- Compte amb un vocabulari expressiu de 500 paraules - Utilitza oracions de 4 a 5 paraules - Un 80% de la parla es intel·ligible pels estranys - Comprèn alguns verbs
Dels 3 als 5-6 anys	1ª expansió sintàctica	- Edat caracteritzada per les preguntes (4 anys) - Designa colors (4 anys) - Enriqueix el vocabulari i defineix paraules senzilles - Morfologia i sintaxis adequades	- Bon nivell de  comprensió (comprèn contes i històries) - Realitza ordres cada vegada més complexes
A partir dels 6 anys	2ª expansió sintàctica	- Perfecció dels errors fonètics que poguessin persistir - Complexitat gramatical cada vegada major d’un llenguatge madur

WEBLIOGRAFIA. 

Cachadiña Doménech, Dr. Ferran (2012). Trastorns del llenguatge. Recuperat el 07 d'abril de 2016, de:  http://hospitaldenens.com/guia-de-la-salut-i-malalties/trastorns-del-llenguatge/ 

El llenguatge

L’Hospital de Nens de Barcelona defineix el llenguatge com el conjunt de sons i paraules amb les que expressem el nostre pensament, és una de les conductes primàries dels éssers humans.

La principal funció del llenguatge és la comunicació. El llenguatge és també una eina per pensar i aprendre. El llenguatge juga un paper essencial en l’evolució i el desenvolupament dels infants.

L’audició és determinant en l’adquisició del llenguatge. La veu i la seva articulació, l’organització, sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla són els principals components que permeten l’adquisició i correcta expressió del llenguatge.

El nen ha d’estar en condicions òptimes des del punt de vista neurològic, lingüístic i psicològic per poder adquirir i desenvolupar el llenguatge i la parla amb normalitat.

WEBLIOGRAFIA

Cachadiña Doménech, Dr. Ferran (2012). Trastorns del llenguatge. Recuperat el 07 d'abril de 2016, de:  http://hospitaldenens.com/guia-de-la-salut-i-malalties/trastorns-del-llenguatge/ 

Protocol d'Anàlisi de les Dificultats del Llenguatge (P.A.DI.L)

Aquest protocol ens permet observar de manera molt visual aquells aspectes en els que l’infant mostra més dificultats.

El protocol es divideix en 4 blocs:

                1.- Comunicació, què a la vegada inclou l’anàlisi de la intenció comunicativa, l’ interès per la interacció i les habilitats comunicatives.

                2.- Pragmàtica.

                3.- Comprensió, què inclou el seguiment d’ordres i les ruptures comunicatives.

           4.- Producció, on podrem analitzar el llenguatge a nivell lèxic (lèxic autònom, lèxic relacional, dificultats d’accés, dificultats d’evocació i semàntica), nivell morfològic, nivell sintàctic (nivell estructural i dificultats sintàctiques), planificació i discurs narratiu.  

Dit protocol es pot trobar al llibre d’Encarna Pèrez Pèrez “Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral”, de l’editorial Lebón. 

A més a més d'aquest protocol és un llibre molt recomenat per diagnosticar i intervenir amb subjectes que mostren dificultats en el llenguatge oral, ja que a la vegada és molt clar i et guia amb les possibles activitats/ intervencions a realitzar amb els subjectes segons la dificultat que presenta. A més a més està il·lustrat amb exemple, la qual cosa et facilita veure possibles similituds amb el subjecte a tractar. 

BIBLIOGRAFIA

Pérez Pérez, E. (2013). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Editorial Lebón. 

WISC-IV. Escala d'Intel·ligència de Wechsler per a nens -IV.

Autor: D. Wechsler

Avalua la capacitat cognitiva global i quatre dominis específics d’intel·ligència que permeten un anàlisi més precís i profund dels processos cognitius.

L’estructura del WISC-IV està format per 15 proves (10 principals i 5 opcionals) mitjançant les quals s’obté un perfil de puntuacions escalars, un QI total i 4 índexs: Comprensió verbal, Raonament perceptiu, Memòria de Treball i Velocitat del Processament.

El WISC-IV permet comparar en rendiment entre els diferents índexs i proves, detectar punts fort i dèbils i realitzar un anàlisi de processament. La informació obtinguda mitjançant el WISC-IV és important per avaluar eficaçment les dificultats d’aprenentatge, funcions executives, lesions cerebrals traumàtiques, altes capacitats, discapacitat intel·lectual i altres alteracions mèdiques i neurològiques.

Estructura del WISC-IV

Exemple de matriu 

WEBLIOGRAFIA

WISC- IV, Escala d’Intel·ligència de Wechsler per a nens –IV. Recuperat el 7 d’abril de 2016, de: http://www.pearsonpsychcorp.es/producto/69/wisc-iv-escala-de-inteligencia-de-wechsler-para-ninos--iv#Descripcion

K-BIT (Test Breu d'Intel·ligència KAUFMAN)

El test K-BIT mesura la intel·ligència verbal i no verbal de subjectes des dels 4 fins als 90 anys.

El K-BIT es divideix en dos subtests.

-          1.- Subtest de Vocabulari. Aquesta prova avalua habilitats verbals de caràcter cristal·litzat, és a dir, basades en l’aprenentatge escolar i en l’entorn cultural del subjecte, com el desenvolupament del llenguatge, la comprensió de conceptes verbals, la informació bàsica i el coneixement de paraules.

Aquesta prova esta dividia en dos parts: Vocabulari expressiu (té 45 ítems, el quals consisteixen en la presentació d’un dibuix d’un objecte i el subjecte ha de dir el nom, per exemple, una escala mecànica o una grapadora), i les Definicions (consta de 37 ítems i només s’aplica a les persones de 8 o més anys). 

        2.- Subtest de Matrius. Aquesta prova mesura les habilitats no verbals, com la capacitat per resoldre nous problemes, per comprendre relacions entre figures i per raonar mitjançant analogies. Durant les primeres qüestions, el subjecte ha d’escollir entre cinc figures, aquella que va millor amb la figura- estímul, per exemple relacionar un os amb un gos). Més endavant les qüestions presenten una analogia de caràcter visual en format de taula 2x2 i el subjecte ha d’escollir entre sis o vuit figures la que millor completa dita analogia, per exemple si un barret es posa al cap, una sabata es posa ... al peu. Els ítems més difícils consta d’estímuls abstractes presentats en matrius de 2x2 ó 3x3, en aquest cas falta un tros de matriu i el subjecte l’ha de buscar entre vàries opcions. 

El K-BIT ofereix puntuacions típiques de mitjana 100 i desviació típica de 15, tant per als subtest com pel QI Total. 

La interpretació de les puntuacions K-BIT és la següent:

PUNTUACIONS TÍPIQUES	CATEGORIA	PERCENTIL
< 69	Molt baix	2  i menys
70-79	Baix	3-8
80-89	Mig baix	9-24
90-109	Mig	25-74
110-119	Mig alt	75-90
120-129	Alt	91-97
> 130	Molt alt	98 i més

És important comparar les puntuacions obtingudes en els dos subtest del K-BIT per veure si apareixen diferències significatives entre la intel·ligència verbal i la no verbal. En general una diferencia en puntuació típica major de 15 punts entre Vocabulari i Matrius ja comença a ser significativa.

BIBLIOGRAFIA

Alan S. Kaufman y Nadeen L. Kaufman: K-BIT: Test Breve de Inteligencia de Kaufman. Manual. Tea Ediciones.